Desembre 2016

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Plou a bots i barrals, però el tren va fent sense immutar-se a la seva velocitat constant, no massa ràpid, però eficaç. Amb soroll, amb un balanceig bastant prominent. Va ple. Com ja fa molt fred tothom va molt carregat. Les jaquetes ocupen molt, els jerseis omplen ràpidament les maletes i les engreixen.

S’acosta la primera parada del recorregut després de mitja hora sense haver-nos aturat. La gent es belluga, alguns baixen. D’altres proven de seguir dormint. Nous passatgers, no gaires. No són encara les sis de la tarda i és completament de nit, sembla molt més tard. Hi ha molt silenci. Estem cansats. Al matí acostuma a haver-hi més xivarri.

Però de sobte quelcom s’agita, alguna cosa altera l’ambient. Han pujat al tren una colleta d’adolescents, tots esbojarrats i engrescats, semblen tenir expectatives de passar-s’ho bé. L’aspecte de gairebé tots és d’origen magrebí. Tots els viatgers els mirem. Penso en cadells de felí o gos, crescudets però encara joganers. Un vigilant apareix de no sé on, almenys jo no l’havia vist en cap moment, i els expulsa del tren per no portar bitllet a la següent estació. També els amenaça. Ell em fa pensar en una bèstia més madura, contrastant curiosament amb el tranquil i enorme gos pastor alemany que l’acompanya.

A la pregunta del vigilant als joves, qüestió agraïda visiblement per alguns altres passatgers, de perquè havíen de pagar bitllet uns (assenyalant amb un ampli gest de braços la resta de viatgers) i ells no (aquest cop assenyala amb el dit i amb contundència al grupet que té al davant), li hagués volgut respondre que ens equivoquem tenint-los per lladregots a ells, que simplement són joves amb ganes de passar-s’ho bé i transgredir el món dels adults, que, d’altra banda, és el que els pertoca. Però he callat, segura de que no m’hagués entès. Ni el vigilant, ni molts dels qui han compartit amb ell la seva actitud. Ja ho diuen: “no discuteixis mai amb un imbècil”. I menys, en un espai tancat d’un vagó de tren.



Autora: Eulàlia Porta Felipe

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: