Desde la llunyania...

Una mirada que parla per si sola,

un somriure que em treu d'aquest sòc,

unes paraules,pura poesia pura...


I aquella sintonia que penetra fort dins meu,

paraules que s'escapen,com la fredor de la neu.

aquella melodia que penetra fort dins meu,

me canço preferida segueix sent la teva veu...



I perquè es tan difícil viure allunyat de tu?

d'allo que un més desitja i estima amb orgull,

i perquè em maltracta aquesta puta realitat

que em manté lluny de tu,sentinme jo un exiliat...



Que la flama es mantingui fins a la eternitat,

éss la flama d'una historia preciosa de veritat...