Descubrint noves sensacions al teu costat :)

Un relat de: somnisdecolors

mirant-te als ulls he descobert que val més una mirada que mil paraules.
al tocar-te la mà he descobert la sensació de tenir mil papallones dins la panxa.
al veure't he descobert aquella sensació de nerviosisme, de voler fugir corrents, i d'abreçar-te al mateix temps.
al bessar-te he descobert un món nou.
al abreçar-te he descobert que el cor casi et pot sortir del pit quan estimes de algú.
al poder estar amb tu he descobert que el dia a dia es veu amb uns altres ulls si no estas sol.

Comentaris

  • Frescor[Ofensiu]
    Fada del bosc | 11-12-2009

    El teu relat irradia sinceritat i frescor, expliques sensacions que tots hem viscut com
    un esclat de colors al igual que el teu nom.
    m'agrada el teu estil!!

    una abraçada!!

  • una mirada[Ofensiu]
    Nyanga | 09-12-2009

    Preciós i tendre...aixi és l'amor i aixi de bé ho has descrit....m'encanta la frase de val més una mirada que mil paraules, i es que una sola mirada et pot trencar el cor...
    gràcies pel comentari!

    una abrçada!

  • olaa![Ofensiu]
    misterisocults | 19-11-2009

    sip! es un troç de la canço de torna la nostalgia de freixas, jo també em sento identificada amb la seva musica! un bes

    misterisocults!

  • Gràcies,[Ofensiu]
    korius | 19-11-2009 | Valoració: 10

    per aquest relat tan macu :)
    et seguiré llegint!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

19585 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.