Cercador

Llista categories

Desconegut, encara

Un relat de: betixeli

Quan s'estreny l'estómac,
la fiblada em torna
els genolls fluixegen
i el cor es descorda.

Tot torna, però tot és nou,
desconegut encara,
i no és ni tan sols amor,
simplement joc i mirada.

Llavors les emocions trontollen,
circula amb força la saba.
Tot arrenca de nou
i la tarda es desencalla.

Amb somriure de desgel
el fred de sobte s'acaba
i la sensació em commou per dins,
en ple hivern, i amb sol de cara.

Comentaris

Afegir comentari

Ni es ni tan sols amor[Ofensiu]
Victre | 19-09-2016
És només allò que potser (o no) serà amor.
El moment que penses que: i si....

Felicitats pel poema.

Víctor.
Uufffff[Ofensiu]
Montseblanc | 19-09-2016
Aquesta sensació de desgel es vertiginosa...
M'ha encantat. Gràcies!
Encara, per sort[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 14-03-2016 | Valoració: 10
Quan l'amor arriba, per sort continua sent encara. Cada cop que notem una fiblada, vol dir que anem bé, encara. Quan deixem de veure papallones volant, l'encara haurà desaparegut. Felicitats per aquest poema tan musical! Una abraçada.

Aleix

l´Autor

betixeli

112 Relats

294 Comentaris

90852 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits

Biografia:

Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >