Desconegut, encara

Un relat de: betixeli
Quan s'estreny l'estómac,
la fiblada em torna
els genolls fluixegen
i el cor es descorda.

Tot torna, però tot és nou,
desconegut encara,
i no és ni tan sols amor,
simplement joc i mirada.

Llavors les emocions trontollen,
circula amb força la saba.
Tot arrenca de nou
i la tarda es desencalla.

Amb somriure de desgel
el fred de sobte s'acaba
i la sensació em commou per dins,
en ple hivern, i amb sol de cara.

Comentaris

  • Ni es ni tan sols amor[Ofensiu]
    Victre | 19-09-2016

    És només allò que potser (o no) serà amor.
    El moment que penses que: i si....

    Felicitats pel poema.

    Víctor.

  • Uufffff[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-09-2016

    Aquesta sensació de desgel es vertiginosa...
    M'ha encantat. Gràcies!

  • Encara, per sort[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-03-2016 | Valoració: 10

    Quan l'amor arriba, per sort continua sent encara. Cada cop que notem una fiblada, vol dir que anem bé, encara. Quan deixem de veure papallones volant, l'encara haurà desaparegut. Felicitats per aquest poema tan musical! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

110 Relats

278 Comentaris

73306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.