Descobrint a Blai Bonet

Un relat de: Conxa Forteza

Dimecres de la setmana passada vaig tenir la sort d'assistir, convidada pels meus estimats joves poetes, a l'acte organitzat pel col·lectiu "Pèl Capell" titulat "Homenatge a Blau Bonet". El títol se referia al color blau del cartell, decorat amb un preservatiu de blavoses transparències, que anunciava l'acte. El lloc triat per retre homenatge a l'escriptor de Santanyí va ésser "l'Horiginal", del carrer Ferlandina de Barcelona, en ple barri del Raval. "L'Horiginal" fa honor al seu nom, és un lloc allunyat dels cenacles literaris, de les capelletes i enveges habituals de la cultura "oficial". Sap combinar el poder menjar bé al restaurant de l'entrada i, si t'arrisques a arribar al fons del tot, qualsevol vespre et pots trobar amb la sorpresa d'una lectura de poemes acompanyada per una paella nocturna, com em va passar la primera vegada que hi vaig entrar. Si he de reconèixer la veritat, dimecres passat hi vaig anar una mica per compromís i per no fer un lleig a Carles Rabassa i a Pau Vadell, que m'havien convidat. Però quan vaig entrar a la sala no me'n vaig penedir gens de la meva decisió d'assistir-hi. No em pensava mai trobar-me amb el que em vaig trobar: una sala estibada de gent, la majoria joves, més de cent cinquanta persones rendides davant les paraules d'en Blai. Una trentena de persones varen posar veu al seus textos. Poesia i fragments de narrativa se varen anar succeint fins quasi fer-nos perdre l'alè. El poemari més llegit va ésser "El poder i la verdor". Especial menció se mereixen els fragments, més que recitats, escenificats per Carles Rabassa i Núria Martínez Verni. Memorable i explícit el tros de la madona i el llonguet a càrrec de Jaume C. Pons, amb un autèntic panet acabat de sortir de qui sap quin forn. Dos fragments del mateix poemari traduïts al rus i a l'ucraïnès per Laia Martínez i Andriy Antonousky, i llegits per ells mateixos en aquestes llengües i en català, donaren cos a la dimensió universal assolida per l'autor. Tendra la imatge dels amos del tros de "l'Horiginal" al seu càrrec, deixant la seva tasca de servir cerveses al personal. L'amo i la madona tengueren un moment per pujar al cadafal i recitar obra de Blai. A la paret una pantalla anava mostrant imatges del santanyiner, subratllant algunes de les seves frases més punyents. He de confessar, i no sense una mica de vergonya, que fins ara i arran d'assistir a aquest acte no havia descobert realment qui era Blai Bonet.
Des de molt joveneta havia estat una lectora solitària de les seves novel·les. Un dia en que voltava per una llibreria vaig veure un títol que em va cridar l'atenció: "Judas i la Primavera". El vaig comprar i em va agradar tant que em vaig dedicar a cercar i llegir tota la narrativa de l'autor. Però no vaig anar més enllà. Sempre he dit que som una negada per la poesia i han hagut de passar més de quaranta anys per adonar-me de la importància de Blai Bonet com a poeta i ho he descobert de la mà dels joves que són l'única esperança de futur. En vida Bonet mai no va tenir el reconeixent que se mereixia dins l'àmbit de la llengua catalana. S'ha hagut de morir com tants (no puc deixar de mencionar a Damià Huguet), perquè ara sigui el millor i s'hagi despertat una vertadera Bonetmania a Barcelona, sobretot entre la gent jove. Na Carme de l'Espai Mallorca em comentava que quantitat de jovent, dia sí dia no, entren a la llibreria cercant les seves obres. És una llàstima haver d'enterrar una persona per desenterrar la seva obra que havia estat enterrada en vida de l'autor. Ara el Blai poeta m'ha tocat la pell sensible.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: