Descens a la Follia, comentari de l'autor.

Bé, no es que m'agradi gaire això de comentar ses meves obres, però aquesta en qüestió ha causat força enrenou entre els meus ami... ehm... coneguts i parents i... bé... crec que serà millor que deixi algunes coses clares:

Primer de tot aclarir a tot aquell que encara ho dubti: no és autobiogràfica, el que em va dir a mi la follia s'assemblaria més a: "Però a veure tros de quoniem, amb l'ambient que hi ha al teu voltant, les teves amistats i la teva infancia traumàtica, de veritat creus que pots lliurar-te de mi? va, vine amb mi rapidet que he de tentar a vuit persones més avui...". Cal dir que davant aquests arguments no vaig tenir opció de negar-me gaire...

També vull aclarir que la meva intenció no era pas aconseguir que mig mon comencés a manar a la merda als seus amics, es posés un barret de paper al cap i digués a tothom que es Napoleó... només es una crida per a ser un mateix, i dubte molt que creure's Napoleó sigui ser un mateix... be... o potser si... qui sap...

El text tampoc es una crida a la sol·litud, caldría estar boig per fer una crida a la sol·litud... be... si, d'acord, jo estic boig, però vull dir que caldría arribar a un punt de bojeria que et fes creure't, per posar algun exemple, que ets un bufó de la Cort del rei Jaume I...

...

... ehm... si d'acord, millor que canvii d'exemple... el cas es que no es una crida a la sol·litud...

Comentari especial per al que em va dir que el text causava cert grau de desequilibri mental... jo només volia fer reflexionar al lector sobre la hipocresia que es respira a molts llocs i la por a ser un mateix... però si hos he tornat boigs a tots... doncs collonut, no?

PS: Un apunt per la meva xicota, obviament si que t'estim, i molt. Quants cops hauré de dir que la obra no es autobiogràfica...? i ara... pots deixar de donar-me una patada allà on fa més mal cada cop que em veus?