Cercador
Descans
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Mentre respire,
creue aquest moment
què el temps abandona verge,
sense nom encara...
Amb passos incerts,
trepitge la carn tendral i ufana
per amorrar-me als seus mugrons
i prendre'n cada gota.
Mentre respire,
em delecte assaborint
aquest instant,
la pausa.
No vull que esdevinga,
també, un altre cristall
de l'arena del temps...
L'abraçe ferotge, com una mare el faig meu,
li done un nom, el teu,
i el defense dels ullals, dels segons
què passen udolant com una polseguera.
Mentre respire,
m'he quedat enrere
i he tancat els ulls...
Allà se'n va sense mi,
sense tu,
l'urc
de la pressa.
Comentaris
-
ginebre | 08-11-2009
canyar endins i penyes
-
Una manera molt bella...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 31-01-2007 | Valoració: 10
de descriure aquests instants que se'ns escapen de les mans i es fan passat mentre arriba un nou present i al cap d'un instant ja torna a marxar. Un poema on les paraules i el ritme sembla que es gronxin a mida que vas llegint.
T'he descobert (i t'he de donar les gràcies per haver-me ofert la possibilitat) a rel d'un comentari teu que t'agraeixo moltissim.
Una abraçada -
per compensar[Ofensiu]manel | 27-01-2007 | Valoració: 10
com que em sembla que la teresa s'ha equivocat amb el 2 que t'ha posat jo et col.loco un altre 10 per compensar una mica.
salut! -
devorar[Ofensiu]manel | 27-01-2007 | Valoració: 10
els segons ens trepitgen, els minuts ens abasseguen i les hores ens devoren. De vegades voldrien quedar-nos aturats i gaudir plenament del moment present, i potser precisament per voler i no poder encara ho desitgem més.
Estic amb la ginebre, el final és fabulós.
Un plaer conèixer-te, ens saludem per la casa.
salut!
manel
-
no et voldria decebre però.., sí, ens coneixem![Ofensiu]teresa serramià i samsó | 27-01-2007 | Valoració: 2
a Relats tinc 3 noms: llu6na6, estrangera i teresa serramià. És que, cada vegada que canviava de residència, em pensava, burra de mi, que havia d'entrar de bell nou..., així d'analfabeta, sóc, ja ho veus!
m'agrada el teu relat tan gràfic i alhora intimista: el temps i la tria ferotge dels camins que se'ns obren al davant, la lluita per atrapar allò que no volem pas perdre en la fuita que ell, el temps, provoca.
a mi, el temps, la pressa, em fascinen també, són un dels meus temes preferits. home d'arena, a reveure! Espero que ara que ja saps els meus 3 noms em visitis més vegades..., si pots, esclar!
Una abraçada! (sóc molt bleda jo, i em dóna per abraçar i fer petons, ja ho veus!) -
Moments[Ofensiu]Frida/Núria | 25-01-2007 | Valoració: 9
Sempre moments... Potser per això els bons moments mai s'esvaieixen.
-
mentres respires[Ofensiu]gypsy | 23-01-2007 | Valoració: 10
intentes que el temps s'aturi, tan sols un instant, aquell instant perfecte nascut per romandre i no te'n adones, però els teus mots ja l'han pres el temps i han retingut l'instant per sempre més.
Quanta impotència ens és imposada per poder sobreviure aclucant els ulls i sentint simplement, altre volta tota la foguera encesa d'aquell instant pel record.
M'agrada aquesta manera particular que tens de construir belleses.
Moltes gràcies per llegir-me i pels versos de'n Paul Celan, una joia.
petons, home d'arena!
gypsy
-
A poc a poc[Ofensiu]ginebre | 23-01-2007
el moment és profund i curt
o superficial i llarg.
Un atac de rauxa i després cal rspirar i asserenar-se.
Admiro la teva poesia. En sóc incondicional. Els versos finals són el millor. Tanquen, conclouen sempre de forma brillant però continguda, amb els mots justos. Mireu quin final:
"Allà s'en va sense mi,
sense tu,
l'urc
de la pressa."
mmm perfecte perfecte!
Valoració mitja: 8.5
