Descans

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Un matí d'hivern en una platja deserta.
Fa poc que ha sortit el sol.
Fa vent i la mar està arrissada.
Arriba una dona bén abrigada amb un abric llarg fins als peus.
Està nerviosa.
Li ha entrat sorra a les sabates.
Se les vol treure.
Aixeca un peu, perd l'equilibri i cau a terra.
Estirada a terra, mira el cel.
Els núvols passen molt de pressa.
Mirant els núvols, el sol l'enlluerna.
S'adorm.

Un home amb una càmara de video s'acosta fins on hi ha la dona estirada.
Sense que ella se n'adoni, la filma i se'n va.

Una família passeja per la vora del mar.
Els nens estan enfadats perquè el seu pare no els deixa fer volar l'estel.
-No veieu que fa massa vent i se us l'emportaria, diu el pare al passar pel costat de la dona, que continua estirada.
El nen petit li tira sorra amb el peu.
-Nen, no molestis, el renya la mare.
La família continua passejant.

Una dona i una nena criden al gos, que corre per la platja, arran de l'aigua.
La dona i la nena s'arrenquen a correr rient i, just quan són allà on hi ha la dona estirada, li passen per sobre d'un salt i continuen corrent enriolades.
El gos ja és molt lluny.

El sol s'està amagant darrera les muntanyes, que han agafat un to blavós.

Ara, una parella jove s'asseu al costat de la dona.
No sembla que els importi gaire la seva presència.
Ben abraçats, contemplen la posta del sol.
Al cap d'una estona s'aixequen i marxen abraçats.

Ja és vespre.
Al mig del mar es pot veure alguna llum.

Un matí d'hivern en una platja deserta.
Fa poc que ha sortit el sol.
Fa vent i la mar està arrissada.
Una dona, estirada a la sorra, es desperta.
Sembla tranquil·la i feliç.
S'aixeca, agafa les sabates i marxa descalça.

Comentaris

  • "FLIMS"[Ofensiu]
    Llibre | 20-01-2005

    Home! Aquest és el millor, no? Ja no parlo del relat en sí, que com a tal potser és un pèl brusc. Com a conte, marca ritme i dóna sensació d'activitat, cosa prou aconseguida perquè en realitat no "passa" res. En dir el millor em refereixo a les possibilitats de ser adaptat a guió.

    Cada línia, cada frase, és un detall de l'escenografia. Cada punt i apart asssenyala una escena (no ho he comprovat, parlo en general).

    L'estructura ja és de guió, gairebé. Només cal reescriure'l en "format guió".

    En definitiva: dels tres que vas indicar, jo m'inclinaria per aquest, o bé per "Un tren de mercaderies".

    I ara... què?

    Ei, profe: em dones més feina?

    No: ara seriosament. Mentre llegia els relats, tant els del Sergi com els teus, he anat donant voltes a tot aquest projecte que encara està pels núvols. M'he plantejat un sistema de treball per iniciar tot plegat. Però per no comunicar-nos mitjançant el fòrum (poc útil per a aquest tipus d'activitat perquè els missatges de seguida queden perduts pantalla avall), ni mitjançant les finestres del comentaris als relats... et sembla que t'escrigui quatre línies al correu que tens a la biografia.

    Ja sé que si el tens aquí, és per això. Però és que a mi, abans d'entrar a casa d'algú, m'agrada trucar a la porta.

    Ja em diràs alguna cosa. Al fòrum, si vols.

    Salut!

    LLIBRE

  • STRES[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 11-07-2004

    Perdona, pero te ho tenia que dir, a mesura que anava legint , me anava agafant una mena de stres psicologic de tantes frases juntes, separades per les linies, donant la sensacio de algo que pasa molt depresa i asfixiant.
    Potser per un guio . . . potser pero . . .
    ara crec que debo potser algo fantastic, pobra dona.
    Salutacions i no deixes de escriure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

84 Relats

331 Comentaris

129600 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

Em pots trobar a flickr. També penjo coses al meu bloc.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla