Desastre, quan el món no ens sembla natural.

Desastre, quan el món no ens sembla natural

Quan els vents del desert traslladen d'aquí allà i d'allà aquí les dunes, ja sigui al Sàhara, al Negueb, al Tenere o als deserts d'Aràbia, en llocs amb gens, o poca, poquisima gent, ningú parla de desastre; de fet podem afirmar que ningú no en parla d'això, oi ?.

Quan els vents polars traslladen d'aquí allà i d'allà a aquí, les volves de neu, ja sigui al Pol Nord, o al Sud, a l'Àrtic o a l'Antàrtic, en llocs amb gens ,o poca, poquisima gent, ningú parla de desastre; de fet podem afirmar que ningú no en parla d'això, oi ?.

Quan els tsunamis inundaven les terres baixes del sud d'Àsia, en llocs amb gens, o poca, poquisima gent, ningú parlava de desastre; de fet podem afirmar que ningú no en parlava d'això, oi ?

Quan les rieres del Maresme, de l'Emporda, del Barcelones, inundaven els terrenys aquí i allà ,en llocs amb gens, o poca, poquisima gent, ningú parlava de desastre; de fet podem afirmar que ningú no en parlava d'això, oi ?

Quan els huracans escombraven les costes de Mèxic, de Florida, de Cuba, de les Antilles i d'altres llocs del món en llocs, amb gensl, o poca, poquisima gent, ningú parlava de desastre; de fet podem afirmar que ningú no en parlava d'això, oi ?

Avui, la televisió, la ràdio, els diaris i la gent el carrer, no parem de comentar que aquí i allà, sembla que la natura s'hagi tornat boja, i a força de dir-ho, potser, potser, alguns fins i tot, de ben segur que s'ho acabaran creient això, oi ?.

Fa només 50 anys, el nombre d'habitants al món, era justament quasi la meitat o menys encara que els que avui hi ha; altrament aleshores les comunitats vivien, per dir-ho així més desperdigades, uns - pocs - a la vora del mar, altres a l'interior i alguns encara a les zones de muntanya; avui molt altrament a la muntanya hi viu poca gent, a l'interior ídem de ídem, i al costat del mar, una veritable explosió demogràfica, oi ?

Això, fa que les turmentes habituals a la mediterrània , esdevinguin "un problema" , i en ocasions siguin la causa d'un desastre econòmic. Però en realitat quina és la causa ?. Doncs la presència masiva i desordenada de l'espècie humana. Qui guanya amb aquestes actuacions desordenades? . Amic lector et deixo la resposta.

Al gol de Mèxic, de Florida, de Cuba, de les Antilles , la presència cada cop més gran de persones fa que els "habituals" huracans, provoquin ara desastres econòmics. Però en realitat quina és la causa ?. Doncs la presència masiva i desordenada de l'espècie humana. . Qui guanya amb aquestes actuacions desordenades ?. Amic lector et deixo la resposta.


Quan el tsunami va provocar una tragèdia a les terres baixes del sud d'Àsia, moltes persones, sabien que això acabaria succeint, com sabien també que ni ells ni les seves famílies, se'n veurien afectades, i per satisfer interessos econòmics, els governs corruptes d'aquells països van posar en joc la vida de milers de persones, i ara només passats uns mesos -amb l'ajuda de tot el món - ho tornaran a fer. Caldrà esperar només uns anys ,no gaires, i un fet luctuós com aquest és tornarà a produir.



Pel que fa als deserts i a les zones àrtiques, malgrat que és continuen succeint els fenòmens naturals, no hi han mai desastres econòmics. Aquí si que tots en sabem la causa, oi ?. De moment en aquestes zones els interessos econòmics en joc son baixos.

Podem - tots plegats - continuar parlant de desastres, mentre un grup petit, s'omple les butxaques de diners plens de sang, o d'una vegada, comencen tots plegats a cridar, no, no, no, nosaltres no som d'eixe món !!!!!!

mora.a@guimera.info