Desapareguts

Un relat de: crohnic
Una espesa boira, que dificultava en gran mesura la visibilitat, cobria cadascun dels racons del cementiri. A aquelles hores de la nit, allà no hi quedava ningú, només ells. Un silenci gairebé absolut, només fragmentat pel xiulet d’un discontinu ventijol que amb prou feines aconseguia moure els xiprers, ajudava a crear un ambient força tenebrós.

Els seus rostres esblanqueïts evidenciaven el pànic que els immobilitzava. Al llarg de la seva vida no havien suportat una situació tan angoixant com aquella. L’única cosa que desitjaven era fugir del cementiri el més aviat possible. Fins i tot els més valents i els més escèptics s’atemorien quan escoltaven aquell rumor que cada vegada prenia més consistència entre els allà presents.

Malgrat la por, però, no estaven disposats a romandre immòbils a l’espera de descobrir si aquella llegenda urbana era certa. Després de tants anys de patiments, no es podien quedar de braços plegats davant la possibilitat que aquell destí esfereïdor s’acomplís.

Per aquest motiu, sense obrir els taüts on els havien tancat, es van apressar a descompondre els seus cossos i es van esfumar. Fugien acovardits davant l’aterradora possibilitat de ressuscitar.

Comentaris

  • sorprenent...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-02-2012 | Valoració: 10

    relat, que et manté en suspens fin el final i que t'arrenca un somriure per la ironia, humor negre del bo crohnic

    gràcies pel contacte, salutacions
    joan

  • La boira espesa[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 17-01-2012 | Valoració: 10


    La boira espesa que ambienta "Desapareguts" no impideix valorar aquest gran relat. Una última por. Una por final i definitiva. Mantenint el suspens i con sorpresa final.

    Felicitats,

  • Immillorable[Ofensiu]
    Naiade | 17-01-2012 | Valoració: 10

    Un relat que ja fa intuir que patiràs, que la por és ben present. Mai hagués imaginat el final que li dones . Felicitats amic, per un relat tant aconseguit
    Una forta abraçada

  • Ara sí que m'has mort![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-01-2012

    Una història genialment contada i ambientada en un cementiri que promet. Si més no els personatges que hi deambulen, tot sentiments, tot energia, tot empenta. I és que davant certs rumors cal posicionar-se seriosament. I a fe que ho aconsegueixen.
    Excel·lent, crohnic! Tu sí que ets enginyós, noi!
    Una abraçada,

    Mercè

  • La por de la pols[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-01-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic! I és que la pols, les cendres també poden tenir por, fins i tot de ressucitar. La sorpresa final gairebé val tot el relat, però la posada en escena inicial ja fa tremolar. T'ho diu un que ara acaba de fer un vol pel barri, passant davant del cementiri del Poblenou, pel carrer Taulat, on hem descobert un antic magatzem de vins i licors preciós, com una antiga masia, amb un sostre de dues aigües, un gran portal rodó i una data: 1887. Un cementiri i un got de vi, fantàstic! Com el teu relat. Una abraçada.

    Aleix

  • Molt, molt enginyós[Ofensiu]
    copernic | 14-01-2012

    La posada en escena és de les que t'introdueix ràpidament en la història. Ni idea de que em sortiries amb aquesta, mèrit teu naturalment. El cas és que m'he imaginat amb tota vivesa els dos protagonistes (o més, no sé perquè havien de ser dos) dins del cementiri però...ho deixo aquí que com va dir una relataire hi ha gent que llegeix primer els comentaris que el relat.
    Gràcies pel teu comentari. És veritat, vaig pensar fonamentalment amb en Casillas i és que les seves cares quan rep un gol són un poema tot i que se'n podria treure molta prosa també.

  • Llorenç Garcia | 14-01-2012 | Valoració: 10

    Una de les coses que més m'agraden dels teus textos és la capacitat de mantindre la sorpresa al final del text. Tens habilitat per anar conduint la trama cap a un final aparentment previsible, però després en només una frase tot les interpretacions prèvies es vessen cap al lloc menys inesperat. I en aquest cas amb un toc d'humor.

    P.S.: Espere que vages prompte al dentista que quant més trigues més seriós pot esdevindre el problema. El meu flemó ja està en mans de dentistes.
    Salut!

  • Original[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-01-2012

    aquest cop m'has enxampat, no t'he vist venir les intencions i crec que el gir que li dones és molt original i ben portat, un motiu de por força contrari a les nostres creences bàsiques.

    Ferran

  • El que fan les llegendes urbanes...[Ofensiu]
    Frèdia | 08-01-2012

    Molt enginyós. Ja es veu a venir que els desapareguts són morts i ben morts però que allò que els faci por, que els pertorbi el son etern sigui la llegenda urbana que poden tornar a la vida si no es desintegren ràpidament m’ha semblat una idea brillant, boníssima de debò. Un relat molt ben construït, molt rodó, amb un final excel•lent. Felicitats!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

168722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!