Desapareguts

relat, que et manté en suspens fin el final i que t'arrenca un somriure per la ironia, humor negre del bo crohnic

gràcies pel contacte, salutacions
joan

La boira espesa que ambienta "Desapareguts" no impideix valorar aquest gran relat. Una última por. Una por final i definitiva. Mantenint el suspens i con sorpresa final.

Felicitats,

Un relat que ja fa intuir que patiràs, que la por és ben present. Mai hagués imaginat el final que li dones . Felicitats amic, per un relat tant aconseguit
Una forta abraçada

Una història genialment contada i ambientada en un cementiri que promet. Si més no els personatges que hi deambulen, tot sentiments, tot energia, tot empenta. I és que davant certs rumors cal posicionar-se seriosament. I a fe que ho aconsegueixen.
Excel·lent, crohnic! Tu sí que ets enginyós, noi!
Una abraçada,

Mercè

Fantàstic! I és que la pols, les cendres també poden tenir por, fins i tot de ressucitar. La sorpresa final gairebé val tot el relat, però la posada en escena inicial ja fa tremolar. T'ho diu un que ara acaba de fer un vol pel barri, passant davant del cementiri del Poblenou, pel carrer Taulat, on hem descobert un antic magatzem de vins i licors preciós, com una antiga masia, amb un sostre de dues aigües, un gran portal rodó i una data: 1887. Un cementiri i un got de vi, fantàstic! Com el teu relat. Una abraçada.

Aleix

La posada en escena és de les que t'introdueix ràpidament en la història. Ni idea de que em sortiries amb aquesta, mèrit teu naturalment. El cas és que m'he imaginat amb tota vivesa els dos protagonistes (o més, no sé perquè havien de ser dos) dins del cementiri però...ho deixo aquí que com va dir una relataire hi ha gent que llegeix primer els comentaris que el relat.
Gràcies pel teu comentari. És veritat, vaig pensar fonamentalment amb en Casillas i és que les seves cares quan rep un gol són un poema tot i que se'n podria treure molta prosa també.

Una de les coses que més m'agraden dels teus textos és la capacitat de mantindre la sorpresa al final del text. Tens habilitat per anar conduint la trama cap a un final aparentment previsible, però després en només una frase tot les interpretacions prèvies es vessen cap al lloc menys inesperat. I en aquest cas amb un toc d'humor.

P.S.: Espere que vages prompte al dentista que quant més trigues més seriós pot esdevindre el problema. El meu flemó ja està en mans de dentistes.
Salut!

aquest cop m'has enxampat, no t'he vist venir les intencions i crec que el gir que li dones és molt original i ben portat, un motiu de por força contrari a les nostres creences bàsiques.

Ferran

Molt enginyós. Ja es veu a venir que els desapareguts són morts i ben morts però que allò que els faci por, que els pertorbi el son etern sigui la llegenda urbana que poden tornar a la vida si no es desintegren ràpidament m’ha semblat una idea brillant, boníssima de debò. Un relat molt ben construït, molt rodó, amb un final excel•lent. Felicitats!