Desànim

Un relat de: Homo insciens
Un huracà de sentiments
entren a la meva estància sense permís
a sacsejar-me l’ànim.
Em penso insignificant
mentre em deixo caure al buit de la tristesa.
La llum es perd entre les ombres.
La tarda es trenca.
Derrotada pels meus propis pensaments
em fico al llit i tanco els ulls,
demà serà un altre dia.

Comentaris

  • El pitjor és el sofriment[Ofensiu]
    kefas | 10-05-2020

    Sóc molt manta. He aprofitat el comentari anterior. Ara la raó no trontolla, s'ofega.

    Sensacions, emocions, sentiments. Sembla que la cadena va així. El sensor ens comunica l'estat exterior en forma de sensacions, que, en afectar-nos, es transformen en emocions que, un cop batejades, ja són sentimens. Sobre aquest mar ondulant la raó intenta mantenir l'equilibri. Veig que no ho aconsegueix. Hi estic d'acord

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

7 Relats

11 Comentaris

690 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Em dic Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme Homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància