Cercador
Desànim
Un relat de: Homo insciens- Compartir:
entren a la meva estància sense permís
a sacsejar-me l’ànim.
Em penso insignificant
mentre em deixo caure al buit de la tristesa.
La llum es perd entre les ombres.
La tarda es trenca.
Derrotada pels meus propis pensaments
em fico al llit i tanco els ulls,
demà serà un altre dia.
Comentaris
-
Sentiments a flor de pell...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-07-2020 | Valoració: 10
Et sents insignificant, per això vols estar tranquil. Aleshores els teus pensaments apleguen a la tristesa.
Estic llegint-te alguns poemes teus i encara no m'has dit res al respecte. T'espere en la meua pàgina, quan tingues temps. Gràcies.
Saluts i cuida't. PERLA DE VELLUT -
El pitjor és el sofriment[Ofensiu]kefas | 10-05-2020
Sóc molt manta. He aprofitat el comentari anterior. Ara la raó no trontolla, s'ofega.
Sensacions, emocions, sentiments. Sembla que la cadena va així. El sensor ens comunica l'estat exterior en forma de sensacions, que, en afectar-nos, es transformen en emocions que, un cop batejades, ja són sentimens. Sobre aquest mar ondulant la raó intenta mantenir l'equilibri. Veig que no ho aconsegueix. Hi estic d'acord
l´Autor
65 Relats
405 Comentaris
32766 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Per aquest indret em faig dir Homo insciens (home ignorant)
El meu correu:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com
El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància