des del primer dia

Un relat de: l'home d'arena

Sense tocar, hàbilment em pense,
faig noms
per totes les coses que s'alcen.

En silenci, com el temps si passa,
trec del pou pregon
aquells reflexos que bullen, allà,
a la fondària invisible,
i amb un dit,
sense vertigen,
els trasllade tendrament a cada bri,
o carn, o flama, o desig,
que s'enlaira al meu voltant
a poc a poc.

Ben de matí,
d'aquest infinit que es desperta,
anomene cada gota immaculada
i prove,
amb tots els meus sentits,
que hi siga una part de mi,
com un recer amic,
tangible.

Dia rere dia.
Dia rere dia.
Tot
per no sentir-me solitari.

Comentaris

  • ginebre | 30-01-2007

    cercant la companyia
    en les petites coses
    de cada dia.

    Petons.

  • Gràcies pels teus comentaris[Ofensiu]
    Frida/Núria | 08-01-2007 | Valoració: 9

    Els meus poemes com ve dius son senzills tant en contingut com en les paraules que faig servir. Jo també segueixo els teus escrits poc a poc. Veig que t'agrada la mar. Et seguiré llegint.

  • un altre pensament per a tu...[Ofensiu]
    Mon Pons | 19-12-2006 | Valoració: 10

    L'AMISTAT

    "Amb passos ràpids i fal·lera
    l'amic repica els bulevards
    d'una capital estrangera
    on toquen les hores i els quarts.
    Després d'una breu
    estreta de mans
    a fer nous viatges es llança.
    No vol estar-se com les coses
    de lilàs o ferro el color
    sota un cel amb núvols o sense
    que recobreix tot l'horitzó"



    -Eugène Guillevic

    Moltes gràcies!