Des del caravanserrall estant!

Un relat de: Barbagelata
Debades el pati s’hagués omplert de luxosos carruatges de gent alegre i generosa fent via cap en terres de mel i magranes! Perquè com l’ase de la sínia amb les seves clucales, ens van tenir, ara tu, ara jo, donant voltes i voltes lligats al pal de la mola de pedra que rodava sense canviar mai de lloc.

I orbs i muts, caminant només, es fa trepig i pols, però no pas camí!

A tocar d’aquell pati que s’omplia sovint de caravaners que acompanyaven trobadors i músics i actors ambulants, passàrem moltes jornades giravoltant sempre pel mateix terrer, trepitjant en una direcció que mai portava enlloc. Quants dies d’expressions defeses i de sojorns en estables allunyats, com per resistir, sols i separats, com ens feia gruar, migrar i glatir l’alfondeguer!

Avui, després de molts i molts anys, només unes pedres esmicolades i polsoses al fons de la plana a tocar del gran riu fronterer, testimonien l’existència d’aquell gran casal, un caravanserrall que, encara que estigui a l’origen de la marca que ens deixà darrera les orelles la corretja d'aquells aclucalls, forneix el nostre record comú més llunyà.

Ben a prop, l’udol d’un llop la llopada del qual hi encalçava llavors els ramats dels mercaders, s’erigeix en testimoni vivent del seu passat més trist i cruel, més silenciat: auuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!

Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    bloodymaruja | 30-01-2013 | Valoració: 10

    Magnífic vocabulari, argument i significat , no tan subliminal. M'ha agradat moltíssim.He recordat algun viatge a Turquia quan vaig visitar-ne algun de caravanserral i m'imaginava el gran pati plee rucs i mules..
    Feliciitats

  • genial[Ofensiu]
    homefosc | 08-02-2012

    Ric en el lèxic i en matisos, una faula ben narrada i que té la seva força en la manera com escrius, molt personal.
    M'ha calgut fer-ne un parell de lectures, i dels micro relats no es debades, se'n treu una lectura més fidel. I bé, com diu el company que t'ha comentat abans que jo, també hi veig aquesta faula de la terra oprimida que com a rucs ens fan giravoltar sense anar enlloc, i traient-nos tot el suc que poden els mateixos llops que ens encalcen el bestiar.

    Ja t'ho he dit, un relat genial, i una gran i ben narrada faula!

    Ferran

  • En clau política[Ofensiu]
    Carles Ferran | 05-02-2012

    M’ha enganxat el teu relat, farcit d’imatges i d’un lèxic riquíssim. Es podria llegir com una preciosa història antiga de carreters i caravanes, de camins i fondes i recer per als caminants, i la contraposició de la feixuga rutina de l’ase a la sínia. Però m’atrau molt més la versió política que faria referència al nostre proper passat de submissió i constrenyiment, al costat de països lliures i envejables. La imatge de “la marca que ens deixà darrera les orelles la corretja d'aquells aclucalls” ens recordaria que, malgrat tot, ens queden empremtes dels anys ominosos. I l’udol del llop ens avisaria que encara hi han forces que desitgen tornar-nos a l’opressió.
    Durant tota l'estona he tingut al cap un antic long play de Santana, “Caravanserai”, del 72.
    Enhorabona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: