Des del caravanserrall estant!

Ric en el lèxic i en matisos, una faula ben narrada i que té la seva força en la manera com escrius, molt personal.
M'ha calgut fer-ne un parell de lectures, i dels micro relats no es debades, se'n treu una lectura més fidel. I bé, com diu el company que t'ha comentat abans que jo, també hi veig aquesta faula de la terra oprimida que com a rucs ens fan giravoltar sense anar enlloc, i traient-nos tot el suc que poden els mateixos llops que ens encalcen el bestiar.

Ja t'ho he dit, un relat genial, i una gran i ben narrada faula!

Ferran

M’ha enganxat el teu relat, farcit d’imatges i d’un lèxic riquíssim. Es podria llegir com una preciosa història antiga de carreters i caravanes, de camins i fondes i recer per als caminants, i la contraposició de la feixuga rutina de l’ase a la sínia. Però m’atrau molt més la versió política que faria referència al nostre proper passat de submissió i constrenyiment, al costat de països lliures i envejables. La imatge de “la marca que ens deixà darrera les orelles la corretja d'aquells aclucalls” ens recordaria que, malgrat tot, ens queden empremtes dels anys ominosos. I l’udol del llop ens avisaria que encara hi han forces que desitgen tornar-nos a l’opressió.
Durant tota l'estona he tingut al cap un antic long play de Santana, “Caravanserai”, del 72.
Enhorabona.