DES DE SABADELL A ICKENHAM (LONDRES) AMB AMOR

Un relat de: Antoni Ibáñez Olivares

DES DE SABADELL A ICKENHAM (LONDRES) AMB AMOR

A finals del mes de juny, per Sant Joan, un grup de membres de l'Església de Crist de Sabadell (associada a la Comunió Anglicana), que algunes persones d'edat recordaran com l'església i escola de nens i nenes del reverend Antoni Estruch al carrer de Víctor Balaguer, actualment carrer del Sol, vam arribar a Ickenham, Londres, per passar un cap de setmana, que de tan bé com va anar, mai no podrem oblidar.

Al llarg dels quatre dies que va durar la visita, del dia 23 al 27, ens hi van acompanyar en tot moment la nostra pastora de Sabadell, Susan Woodcock, i Eileen Eggington, una lectora seglar de la parròquia anglicana de Northwood, Londres, qui al seu torn ja havia passat unes setmanes de pràctiques a la nostra església de Sabadell, poc abans de les festes de Nadal de l'any passat. Recordo que aleshores Eileen havia quedat molt favorablement impressionada (al·lucinada, diríem ara) per l'Exposició de Pessebres de l'Acadèmia Catòlica i la Fira de Santa Llúcia, que vam visitar junts, i per la descoberta del torró com a llaminadura típica del nostre país.

A Ickenham, que és un districte més aviat benestant, d'uns dotze mil habitants, ubicat al nord-oest de Londres i format per típiques cases angleses amb jardí, les quatre persones de l'expedició, dos residents a Sabadell i dos a Barcelona, ens vam allotjar amb famílies que ens van rebre i ens van tractar exquisidament. La parròquia de Saint Giles, que pertany a l'Església d'Anglaterra, i amb la qual molts col·laboren intensament, és el centre espiritual i cívic de la zona.

Vam estar a llocs de gran interès, com la majestuosa catedral i abadia de la vila de Saint Albans, on es guarden les relíquies d'Albà, el primer màrtir cristià d'Anglaterra; al Museu d'Història Natural de Londres, on entremig d'enormes esquelets d'animals prehistòrics, resulta palpable que les idees de Darvwin sobre l'evolució de les espècies no són incompatibles amb les creences cristianes; i al mateix Londres, el dia de Sant Joan, a la catedral de Sant Pau vam presenciar el magnífic culte de "re-dedicació" anual del Servei de Voluntaris d'Ambulàncies i de la Molt Venerable Ordre Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, amb fanfàrries, himnes, cors, processons per l'interior de la catedral -que era plena a vessar-, tot sota la presidència de l'arquebisbe de York, primat del Nord d'Anglaterra, el molt reverend John Sentamu, originari de Kenya. També vam visitar la vella ciutat universitària d'Oxford, i molts altres indrets que ara no resulta possible descriure.

Però el nostre objectiu principal era la parròquia de Saint Giles (Sant Gil), a Ickenham. Ens hi va impressionar molt el singular conjunt que formen l'església del segle XIV, el vell cementiri i el centre d'activitats o, com allà diuen, el Church Hall: l'església per la seva antiguitat i per les seva bellesa arquitectònica; el cementiri, pels seus racons evocadors i la seva preciosa vegetació; i el centre d'activitats per la seva funcionalitat.

El diumenge dia 25 vam assistir a l'església als dos serveis matutins, presidits pel rector o vicari de la parròquia (en l'àmbit anglicà també es fa servir la paraula "rector") Adrian Guthrie. Un dels serveis, que té lloc a les 8 del matí, es celebra a l'estil tradicional, molt auster i amb l'oficiant donant l'esquena als fidels, alguns del quals afirmen convençuts que només aquesta litúrgia és la vertadera. A tres quarts de deu es fa el servei normal, al qual assisteixen un gran nombre de parroquians, i que correspon a la litúrgia més usual de l'Església d'Anglaterra, la qual, per a una persona estranya, pot no resultar massa diferent d'una missa catòlica romana.

La tarda del mateix diumenge, al Church Hall, vam assistir a un tercer servei, que en realitat va consistir e un emotiu intercanvi d'experiències, una sessió de pregària, i, finalment, una animada festa d'agermanament, en la qual no van faltar ni el cava ni la coca que nosaltres havíem dut des de Catalunya.

Ara ja sabem el que la paraula "hospitalitat" significa, a la pràctica, per a la comunitat d'Ickenham: obertura, generositat i cordialitat. De tal manera que l'experiència d'aquella estada a Anglaterra va resultar per a nosaltres, tant en l'aspecte humà, com en l'aspecte religiós, força reveladora i enriquidora, raó per la qual el record de la congregació de Saint Giles romandrà inesborrable als nostres cors.


Antoni Ibáñez Olivares

Comentaris

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Ibáñez Olivares

Antoni Ibáñez Olivares

5 Relats

8 Comentaris

5300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Nascut a Sabadell el 1954, sóc llicenciat en Filosofia i Lletres i col·laboro amb diverses publicacions, com Forja, deCastellar del Vallès, Diari de Sabadell, Nova Tàrrega, La Tribuna de Guimera.Info, etc.