Des de l'Enigma d'Almirna a Un Cap d'Any mogudet. Carta de l'autor

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Ne partez pas sans moi,
laissez-moi vous suivre
Vous qui volez vers d'autres vies
laissez-moi vivre.
Le bleu de l'infini,
la joie d'être libre.
Sur des rayons,
sur des soleils,
sur des chansons,
sur des merveilles
Et dans un ciel d'amour

No marxeu sense mi,
deixeu-me seguir-vos,
vosaltres que voleu vers altres camins
deixeu-me viure.
El blau de l'infinit,
la joia d'ésser lliure,
sobre els rajos,
sobre els sols,
sobre les cançons.
sobre les meravelles
i en un cel d'amor.


Lectors, lectores i comentaristes d'algun relat o poema dels meus,

He cregut oportú escriure-us aquesta carta amb motiu, bàsicament, de la meva darrera publicació en aquesta web. I he volgut introduir-la amb l'estrofa principal d'una coneguda cançó interpretada per Céline Dion titulada "Ne partez pas sans moi". El curiós matrimoni entre la música i un servidor acostuma a passar més per moments d'indiferència que no pas de desenfrenada passió. Potser per aquesta raó no tinc cap músic o cantant al cim del meu particular pedestal des d'on oferir-li el sacrifici de la meva sacrosanta idolatria. Una senyora, aquesta tal "meva sacrosanta idolatria", que de moment no tinc el plaer de conèixer encara.
Potser Céline Dion seria una de les veus candidates a ocupar la plaça vacant de l'esmentat pedestal. Però ja que tots els genis tenen els seus pros i els seus contres, i atès també que pel simple fet de ser considerats genis perden la opció a consolidar la seva pretesa genialitat, almenys en vida, de moment m'abstinc de considerar-la com a tal (a la Dion, és clar). Diguem, simplement, que m'agrada la seva veu. I en el cas concret de la cançó que us comento, "Ne partez pas sans moi", és en particular la lletra allò més destacat. És un cant, un crit si ho preferiu més contundent, a tots els pretesos genis, a tots els artistes consolidats perquè se l'escoltin, perquè li facin un petit lloc, perquè no l'obliguin a viure en l'anonimat.
Jo, per la meva banda, no demano pas tant. Em conformaria tan sols amb les dues primeres sol·licituds. Si bé naturalment no n'hi ha prou amb presentar una sol·licitud; cal defensar-la demostrant que, efectivament, estàs a l'altura d'allò que desitges. Relats en Català pot ser la catapulta que molts estàvem cercant per endinsar-nos en un món, el de la Literatura, saturat i on no sempre la qualitat destaca per sobre de la quantitat. És per això que, a més a més de ser un gran honor, és una sort immensa poder publicar en aquesta pàgina web.
Em penso que m'he passat tres pobles de l'objectiu de la present carta. Volia o pretenia simplement saludar-vos des de l'altura dels quaranta-nou relats i poemes, comptant-t'hi aquest que llegiu, que tinc penjats a la web. Naturalment jo no tinc la sort de contemplar la panoràmica del Món Relataire des de miradors tant alts com el de la Tiamat, el del Follet Groc (Cesk), el del Sergi Yagüe, el del Salvatore Vinyatti o el del simplement vertiginós Marc Freixas. Però vull fer constar que és per a mi un indiscutible gran honor publicar de tant en tant quatre línies entre aquests grans noms de Relats en Català... i els seus respectius segons pseudònims si es dóna el cas.
L'Enigma d'Almirna fou el meu primer relat publicat a la web. Els altres relats de suspens que hi he publicat són: Paraules Eternes, No m'espereu al meu funeral (del qual n'és apoderada la Tiamat), La mort viatja en creure de luxe (potser el més fluixet de tots), L'assassinat de Milna Grey (en dues entregues, com l'anterior) i Un Cap d'Any Mogudet (mininovel·la en cinc entregues). Tots aquests són relats de suspens. Pel que fa a Dalina, Indra i el Temple de l'Aigua i a Marc, vull aclarir en primer lloc que són dos relats experimentals. I si bé el segon ha resultat més o menys reeixit, pel que fa al primer he de confessar que, de bracet amb Paraules Eternes, mai va (millor dit, van) assolir la qualitat que jo, com a autor, cercava en ells.
Tornant a la resta, i per si no es prou notori, mai he pogut ni volgut dissimular la meva particular preferència per l'Enigma d'Almirna. Pel que fa a Un Cap d'Any Mogudet, els lectors o lectores que s'hi hagin fixat una mica s'hauran adonat fàcilment que el context (terriblement classicista) era quasi sempre el mateix, és a dir, el relat partia com a base d'un escenari estàtic. Si sobre aquest punt us heu plantejat algun interrogant, l'explicació us la puc donar ara i sense cap mena d'inconvenient: l'argument d'aquest relat estava destinat a donar cos a un peça teatral. Encara ara no descarto reprendre aquesta idea, entre altres coses perquè fa temps que no escric teatre i recordo que em divertia profundament quan n'escrivia. Potser algun dia penjaré alguna de les peces de teatre que ja tinc escrites, Unes vacances amb regust de fantasia, per exemple. És clar que abans l'hauria de transcriure a l'ordinador, atès que jo la vaig redactar originàriament a màquina. I també hauria de realitzar-ne una adaptació, ja que un dels personatges (inspirat en un cèlebre personatge real) ha perdut la seva condició (a la realitat, és clar) de Primera Dama dels Estats Units.
Pel que fa als poemes, en tinc penjats una bona colla. I si bé des de sempre he tingut un especial apreci per El foraster, tots tenen una petita part de mi, ja sigui la més carrinclona o conservadora (tots els éssers humans la tenim poc o molt, ens agradi o no) o la més crítica, emprenyadora o directament hemorroïdal al cul de la societat (disculpin els puristes).
De fet, però, la meva preferència pels assassinats (ficticis, eh?) presideix la gran majoria de... diguem-ne "coses que he escrit". No es tracta de plantejar-me grans qüestions entorn del fet mateix de la mort. És més: la mort, que per si sola donaria per omplir una immensitat de prestatges, és directament ignorada pels autors o autores de les novel·les d'intriga o suspens. L'important és plantejar un enigma als lectors o lectores i oferir-los la possibilitat d'esbrinar-ne la solució. Objectiu: l'entreteniment.
Amb això introdueixo una qüestió sobre la qual sempre he mantingut sempre una posició molt clara. Em refereixo a la dicotomia novel·la de suspens versus novel·la negra. Al meu humil mode de veure, com a lector de novel·les d'un i altre tipus, es tracta de dos gèneres clarament diferenciats i no crec que l'un sigui millor que l'altre o l'altre sigui millor que l'un. Simplement, són diferents.
La primera diferència és l'objectiu o la finalitat. La novel·la negra és o pretén ser, per sobre de tot, realista. No dic que la novel·la de suspens no ho sigui, ans al contrari, parteix sempre d'una concepció realista dels principals elements del crim; la possibilitat, el mòbil, el modus operandi... Però l'enfocament és diferent. La novel·la negra pretén "descriure" una realitat, mentre que la novel·la de suspens es limita a procurar "no defugir" dels extrems fixats pel realisme.
La segona diferència és el context. La novel·la negra es basa en tot un seguici de tòpics molt diferent dels tòpics propis de la novel·la de suspens. La novel·la negra es fonamenta, per exemple, en espais molt urbans, preferentment grans ciutats, té certa debilitat pels barris baixos i la gent que els habita i el poder acostuma a estar en mans de màfies de qualsevol tipus, àdhuc internacionals. La novel·la de suspens, per la seva banda, també és urbana però té més tendència a desenvolupar-se en espais més oberts, fins i tot rurals (Saint Mary Mead, de la Jane Marple, Cabot Cove, de la J. B. Fletcher, o l'escenari del crim de "A cambra mancada", de la Tiamat, entre altres). L'alternativa a aquests espais més campestres és la distinció i el refinament de l'Alta Societat. Edificis d'alt estànding, vestits jaqueta, sabates amb talons de pam i mig, esmòquings o fracs, picaresques socials, menudalla tot el que sigui del milió d'euros o de dòlars en avall... Cal dir que alguns autors (servidor) aprofiten (aprofitem, vull dir) aquest ambients de luxe per criticar la classe social que els habita. Més d'una vegada m'han dit que no m'estimo els meus personatges. Jo responc que no és veritat, i els pregunto per quina raó han arribat a aquesta fal·laç conclusió. Em responen que els ridiculitzo. I jo els dic: "ja, sí, ja ho sé, però és que jo me'ls aprecio tal i com els he creat, és a dir, ridiculitzats!". I no dic ni crec naturalment que els costi d'entendre-ho, però dit així, en fred, comprovo que, com a mínim, els sobta.
La tercera gran diferència o, millor dit, el tercer gran bloc de diferències afecta al desenvolupament de la trama. L'esquema de la novel·la negra no està,crec, tan ben definit com el de la novel·la de suspens, amb la qual cosa els autors o autores de novel·la negra disposen d'un marge més ampli de maniobra. En la novel·la de suspens hi ha un fet delictiu, normalment un assassinat o "una mort en estranyes circumstàncies", la o les persones que l'investigaran i el, la, els o les responsables. I s'han de sembrar pistes suficients per tal que els lectors o les lectores puguin "descobrir" la identitat del o de la responsable (que té molt més mèrit que "endevinar-la", perquè el descobriment requereix, al meu entendre, una certa investigació i/o deducció).
Dit tot això, juro solemnement que no tinc vocació d'arribar a ser catedràtic de Filosofia del Dret i que, en conseqüència, poden estar tranquils els fetus d'avui o futurs fetus que podrien convertir-se en alumnes potencials d'aquest hipotètic profe de Filo.
Lamento molt, per últim, haver-vos fet perdre el temps degustant una copa d'aquest "Narcisisme Gran Reserva" acompanyada d'indigestes "galetes dos sabors"; meitat novel·la negra, meitat novel·la de suspens. Gràcies tanmateix i molt sincerament per acompanyar-me a l'hora del cafè d'aquest diumenge dia 17 d'octubre de 2004.
Apa, noies i nois, cuideu-vos molt i fins una altra.
Una abraçada (i a les dames un petonet),

Vicenç Ambrós

PD. 49 relats! Quina emoció! A veure què se m'acudirà que estigui prou a l'altura de la simbòlica i emblemàtica propera xi
fra...

Comentaris

  • Que no arriba el 50? ;)[Ofensiu]
    Ilargi betea | 26-10-2004 | Valoració: 10

    L'estem esperat amb delit!
    Ja sé que ja has rebut molts comentaris, però com dius tu: "tararíí,tararíííí!arriba el 7è de cavalleria!" Estic totalment d'acord amb el que et diuen la resta de relataires, sobretot amb la brideshead. Ets una persona encantadora i molt entregada als altres, ens dediques tot el temps del món per fer-nos un sol comentari d'un relat o poema qualsevol (moltíssmes gràcies pel comentari de text que em vas fer, en vaig treure molt més profit del que sembla!) i tot i que ets prou sincer per dir el que no t'agrada ho expresses d'una manera que de cap manera ens podria ofendre.
    Voldria dir-te que encara que no estiguis als més prolífics ja ets una peça clau de la nostra estimada pàgina.
    M'agradaria saber-ne tant com tu (d'escriure i de comentar), però bé, el temps i les ganes ja m'ajudaràn a aprendre de tots vosaltres!

    Una fortíssima abraçada, un altre petonet i, com no, moltíssima màgia!

    Fins sempre col.lega (i no ho dic amb el to de veu que us imagineu sinó parlant de futur company de professió! :P)

  • felicitats!!![Ofensiu]
    NinniN | 26-10-2004

    Felicitats pel teu 49è relat!

    Molt agradable, i un xic egocèntric (com bé dius), però a qui no li ha agradat llegir aquest petit "resum" de la teva estada a RC??

    Una abraçada,


    NinniN

  • el 50[Ofensiu]
    mar - montse assens | 25-10-2004 | Valoració: 10

    49 relats, i no saps com ha de ser el 50?

    doncs no cal que sigui ni llarg ni curt, ni vermell ni blau, ni alegre ni trist, ni fosc ni clar, ni un ni l'altre...

    només cal que sigui teu!!!

    ni que sigui tant sols una paraula,
    si surt de tu,
    segur que serà meravellós

    gràcies per les teves paraules

    i m'enduc un petó
    però llegeix suau...

    jo t'en envio un altre!!!

  • Hem d'agrair[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 24-10-2004 | Valoració: 10



    Crec que hem d'agrair els teus 49 relats, doncs els que he llegit fins ara son dels que t'aporten més del que esperaves quan comences a llegir.

    Tanmateix també t'hem d'agrair el temps que et prens a llegir i comentar els relats dels demés així que felicitats pels 49 relats i au! a veure com surt el número màgic!

  • Adéu amb deu[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 21-10-2004 | Valoració: 10

    Em produeix tristesa (i pot sonar exagerat) el fet que aquest sigui el primer text que llegeixo de tu. Doncs, només amb una glopada, potser un estrofa, del teu "Narcissisme Gran Reserva" n'he tingut prou per endevinar, quasi deduir... que pagava la pena llegir tots i cada un dels teus relats.
    Sàvies paraules les teves, doncs ensenyen l'interessant món de la novel·la de misteri (negra, fosca o de "suspense").
    I potser sí, és narcissista tot aquest text en el sentit que parla de tu, però escrit amb una elegància que l'embolcalla de la humilitat que segons al meu entendre fa als genis, genis.
    Només en llegir-te intueixo, perquè els poetes ni endevinem ni deduïm... intueixo que ets tot un cavaller com a persona i com a escritor presuposo que ets metòdic i detallista fins un grau excels.
    Per tot això, és merescut el 10 que et regalo, ja que m'empenedeixo de no haver regalat el meu temps als teus escrits... Però mai és tard i intentaré llegir-los!
    Espero que aquesta carta no sigui una despedida.
    En tot cas, felicitats!

  • quina sort de saber-ne tant[Ofensiu]
    Dolça | 19-10-2004 | Valoració: 10

    Normalment deixo a mig llegir els textos llargs. Em costen un esforç; però t'asseguro que aquest escrit l'he llegit quasi sense respirar.
    Endavant, cap als 100!

  • Des d'aquest ordinador[Ofensiu]

    de pantalla diminuda i lentíssim funcionament, acabo de llegir els vostres comentaris.
    De tot cor us dic que m'he quedat sense paraules. De debò, no sé què dir.
    Només que aquesta carta era un petit balanç i prou. No és cap adéu el que us vull dir, sinó simplement (perquè ara ja no sé què més afegir-hi) MOLTES, MOLTÍSSIMES GRÀCIES.
    Insisteixo; no us podeu arribar a imaginar l'emoció que sento en aquests moments.
    Gràcies de nou Glòria, Sibil·la (o Teresa), Marc, mbatista (crec que no t'he comentat mai res; ja fóra hora de què m'hi posi) i brideshead. Llista oberta que inclou tots els altres noms de RC (no m'obligueu a escriure'ls tot; tinc classe d'aquí a una hora!)
    Una abraçada i fins ben, ben aviat,

    Vicenç

  • Gràcies![Ofensiu]
    brideshead | 18-10-2004 | Valoració: 9

    Hola Vicenç !
    Gràcies per aquesta bella carta que ens dediques. La veritat és que normalment disposo de poc temps i encara no he pogut llegir els teus relats més llargs, però prometo que ho faré. Deixa'm dir-te que dóna gust trobar gent com tu per aquesta web, ets educat, detallista, observador, bon creador de grans històries .... i moltes altres coses.
    I és molt gratificant veure el carinyo que poses en els teus comentaris a altres relataires, entre els quals tinc l'honor de contar-m'hi, encara que sigui per adonar-me que sóc una trista "pinche de cocina".
    Espero amb ànsia el teu 50è relat.
    Sóc dama i, per tant, m'ha arribat el teu petonet. Jo te n'envio un altre, acompanyat d'una forta abraçada.

    Fins a la propera Vicenç ! Ànim! Segueix deleitant-nos amb el teu talent i el teu seny !

  • no es un adèu per sempre...[Ofensiu]
    mbatista | 18-10-2004 | Valoració: 10

    Espero qu eaquest balanç sigui això : un balanç
    m.batista

  • QUARANTA-NOU RELATS I UNA EXCEL·LENT REFLEXIÓ[Ofensiu]
    Marc Freixas | 18-10-2004 | Valoració: 10

    Vicenç, estimadíssim Vicenç!!

    Mai no hagués pogut ser d'una altra manera :

    L'enigma d'Almirna, Un cap d'any mogudet,
    i pel bell mig de tot això un recull d'imprescindibles poemes, que fan de tu l'escriptor predilecte del lector conseqüent a la causa que ens ocupa en el gran, ample i llarg camí d'escriure.

    Reflexió de qui admiro profundament,
    de qui comparteix aquest camí,
    de qui escriu novel·la de talent,
    poesia de talent,
    i més!!

    Poeta de paraules tendres i bells missatges,
    capaç d'escriure novel·la negra i novel·la de suspens,
    i fer-nos enveja sana als qui, com jo, no la sabem fer ni escriure.

    Jo crec sincerament que tu tens un gran futur com a escriptor, i m'atreviria a dir, en l'ampli sentit de la paraula;
    en l'ampli sentit de la literatura.

    UNA FORTA I SENTIDA ABRAÇADA APRECIAT VICENÇ!!!

    I tranquil, el relat cinquanta segur que serà igual o més talentós que el quaranta-nou;
    n'estic completament segur!!

    APADÉU!!!

  • A reveure i gràcies[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 18-10-2004 | Valoració: 10

    Hola Vicenç

    Espero que aquest "adéu" del què ens parles sigui només un "a reveure". La web i els seus relataires et trobarem molt a faltar, tant per la qualitat dels teus relats com pels teus comentaris sincers i enriquidors. De debò!.

    D'altra banda, m'ha agradat molt aquesta mena d'assaig o reflexió sobre la teva obra. Personalment, prefereixo les teves poesies als teus relats, tot i que alguns d'aquests (com l'Enigma d'Almirna) són excel·lents. Després d'aquesta darrera (espero que no...) contribució, t'haig de dir, però, que tens un gran futur com a columnista o assajista.

    Una abraçada ben forta i, sobretot, continua escrivint!

    Teresa

  • Està bé.[Ofensiu]
    Lavínia | 18-10-2004 | Valoració: 9

    Trobo molt bé que t'agradi la novel·la negra, el que més m'ha agradat ha estat la lletra de la cançó de Celine Dion.
    Gràcies, Vicenç, pel teu comentari i valoració

    Glòria

Valoració mitja: 9.8