Des de la salut

Som una poció de salut amb data de caducitat.
Som la malaltia que ens colpejarà.
Som una vulnerabilitat.

La salut és silenciosa, sibil·lina, i sap amagar-se rere els problemes quotidians per fer-se invisible dia sí dia també.
La salut és tímida i vergonyosa. Ens parla amb un xiuxiueig gairebé imperceptible amb tot el soroll que ens inventem, avui dia, per no haver-nos d'escoltar per dintre.

A la malaltia això no li passa.
Quan arriba, fot un cop de porta tan fort, que genera una ventada que ens remou la pols de l'inconscient, i fa que tot el barri s'enteri que ja està aquí.
La malaltia és exhibicionista i inadequada, apareixent sempre quan no toca i pel pitjor lloc.

Però no podem fer res per a estar preparats per afrontar la futura malaltia.
Tot i que una bona manera, pot ser començar per afrontar-nos al moment present, fent-lo alhora conscient i fugaç, i assumir que més enllà de l'ara i aquí tot es difumina fins a desaparèixer. Fins i tot els conceptes de salut i malaltia.

I com que tot això només es pot fer transcendint el món físic, avui us demano que m'abraceu tan fort que m'esmicoli, que ja veuré que en faré dels fragments.
Ara i aquí.