Des de la neu

versos formosos com el paisatge que descrius.

Quina inspiració que et va portar la neu...precios el poema, aixi com un camp nevat, la pau que es respira la deixes veure en les teves lletres i al llegir-te m'inunda aquesta sensació de blancor..
Enhorabona!

Des de la neu blanca, creació de la natura que sap com transformar el paisatge sense malmetre'n res. Cada dia escrius millor.
Amb la meva admiració

J. Lluís

Benvolgut Marc: Mires al teu voltant amb ulls de poeta!
En mig d'aquest hivern fred, la neu t'ha inspirat un poema blanc i bell.

A pesar de les paraules coherents amb què has escrit els versos ( freda, glaçada, freds, gèlida ), el poema en conjunt no resulta fred, potser per la presència del sol allà al mig, però sobre tot per l'esperança en la renovació de la Vida i el renaixement de la Natura que demostres en el preciós tancament.

T'envio una abraçada nova, acabada de fer,
Unaquimera

una bella flor. El conjunt del poema, un jardí de
joies. Molt bonic, Marc.
Una abraçada

Feia dies que no et visitava i m'he endut una agradable sorpresa al veure el progrés que estàs fent. Ja escrivies bé, però ara desprens una seguretat, i dones una bellesa als mots, que és desgranen i llisquen enllaçats, com l'aigua de neu del teu rierol que fa germinar la vida.
Felicitats amic
Una forta abraçada

alguns dels teus poemes i, tal com t'escrien d'altres comentaristes, es nota aquesta progressió en la qualitat dels teus poemas. En aquest concretament ens ofereixes imatges d'una bellesa extraordinària.
Una abraçada

Vas madurant com a persona i com a escriptor.
I ja ho saps que no ho dic per fer bonic; que quan no m'agrada to faig veure.
Aquest poema és senzillament genial.
Felicitats Marc.

Una forta encaixada de JOANPG.

que els comentaris que faig no estàn a la altura de qui comento. Tal vegada serà perquè m'agrada més llegir i escoltar que parlar. Però ja saps el que penso de tu com a escriptor i poeta. Vull afegir que, cada vegada et vas superant. Aquest poema és profund i preciós. M'ha encantat!!!
Una forta abraçada, Marc!
Nonna_Carme

la imatge de la neu desfent-se per donar pas a la vida!
De bon matí m'has desglaçat el cor amb aquest poema ple de boniques metàfores de vida eterna.

Un petonet Mac!
MarBlava

Molt bo, Marc! T'estàs superant!

L'he rellegit diverses vegades per tal de seleccionar els versos que més m'agradessin. I saps què m'ha passat? Que he estat incapaç d'escollir-ne cap! Tot ell m'ha semblat sensacional.

Has confegit un poema, de gran riquesa lèxica, amb uns símils molt ben trobats.

Felicitats per aquesta poesia!

Molt bona percepció. M'agrada la frase de camí cap als estels. A vegades la lluna, els estells, sembla que els tenim a l'abast i els toquem. Enhorabona pel Relat !