DES DE LA MEUA FLOR

Un relat de: Rafaelmolero
DES DE LA MEUA FLOR
El cel és tot blau
i s’ encén la primavera
on el tebi migdia
anuncia nova melodia.
El sol ix des de la ribera
i en un sol moviment
sobre un mar que espera
el teu desig ampli
alena cada sospir d’ albor.
El cel és el teu centre
on vius tan formosa
i l’ argent del teu sol
vibra amb simpatia
és el fons del meu cor
amb llum cristal•lina
avidesa del mar per sentir-te.
Deixa’m mirar-te sempre
amb el cel tot blau
en el delit de la fantasia,
per a no oblidar-te mai...
i regalar-te la il•lusió
des de la meua flor sentida.

4 de març de 2014
Autor i drets reservats: Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Com molt bé dius...[Ofensiu]
    Annalls | 11-04-2014

    ...aquest poema és com una flor sentida ! Maço i amb sentiment !

    Anna

  • Preciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 11-04-2014 | Valoració: 10


    Un càntic ple d'amor i melodia.
    Un poema que en llegir-lo desperta els sentits.

    Aquesta flor que brindes versant, enalteix la poesia.

    Felicitats Rafael!

    Una abraçada
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89592 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.