Des de la finestra

Ahir, davant de la finestra, amb la mirada perduda, confonent cel i terra, i sense un destí fix per als ulls, de tant en tant passava amb cura les pàgines d'un gran poeta i volava amb els versos que, amb la seva bellesa, donaven ales per somniar i recordar.

Començava una nova vesprada de maig i el sol lluïa amb força. En aquell instant, que pogués haver sigut només un minut més que es sumaria a la rutina de la vesprada, el vaig veure.

El vaig albirar des de la llunyària. La llibertat de no poder ser vista em concedia temps per assaborir aquella imatge. Pareixia un món el temps que havia passat sense poder observar-lo. Vaig deixar de pensar i em vaig quedar buida de tot: temps, espai, carrers, noms... Només volia mirar-lo. Vaig polsar la tecla de pausa al teclat del món.

Caminava lentament, amb el cap baix, com era el seu costum. No sé què pensava ni quines imatges podria dur al seu interior en aquell moment. M'intrigava. De seguida vaig distingir de nou aquell esguard perdut i eixe rastre de tristesa que anava deixant darrere de cada pas, com en aquells dies que va ser meu. Sí, aquells dies... estaven tan pròxims que podia estirar la mà i agafar-los! Però jo els veia ja lluny: aquells dies d'escassos somriures que enlluernaven, les paraules tímides i els silencis en aquelles hores compartides que volaven mentre jo intentava capturar-les, eren una medicina que ja no curava la nostàlgia.

Mentre la memòria aterrava, ell es perdia ja en l'ombra dels edificis. Vaig pensar que podria haver corregut, cridar-lo, detenir-lo. Però res hauria pogut dir-li. Com dir-li que la meva memòria estava encara plena d'ell? Vaig perdre'l de vista. Vaig adonar-me'n que no feien falta paraules. Sense advertir-ho, l'havia seguit. Ara tot anava darrere d'ell: els meus ulls, els silencis, un crit mut, una emoció, un record, un sentiment inefable. Tot allò que bullia el meu interior el va seguir. El meu cos continuava a la finestra, però potser ell ja m'havia vist caminant al seu costat. I potser tampoc necessitava paraules.