Des de dins el meu cor

No puc parar de pensar en tu, es algo constant... sé que et duc sempre dins del meu cor, ho sé, però la distància que ens separa se'm fa a cada instant molt més llarga del que realment és. Arribant a pensar que mai podre arribar allà on estas tu, però tot canvia quan els meus ulls es deixen iluminar per la mirada dels teus ulls, tan bonics i radiants.

El poder acariciar-te, acariciar aquells cabells tan fins i suaus i poder sentir com un simple gest, un petó es capaç de fer-te alegrar, de treure un somriure dels teus llavis els quals soc capaç d'acariciar amb un petó pler d'amor, que es capaç de portar-te a les estrelles si tanques els ulls.

Estimar és l'unic que et puc oferir a canvi de tots els moments de quasi bé els nostres primers 6 mesos. Poder compartir moments tan bonics, i mirar les estrelles que tímidament s'amaguen radera els núvols mentres son observades per nosaltres dos, mentres soc capaç de xiuxiuejar-te a cau d'orella una paraula capaç d'alegrar a qualsevol persona, sigui quin sigui el seu estat d'ànim.

No te la pronunciaré, hauràs de descrobrir-la tu soleta... seràs capaça d'encertar-la?