Des d'ara. (Cançó)

Un relat de: Massagran

Des de que canto sol sota la lluna
arrenglerant estels, fent el teu nom
no sento que la vida tingui pressa,
invento lletres per uns nous acords.

Deixant poques paraules a la terra,
armat amb la mirada de l'Amor,
només amb la infentesa d'un somriure
imagino la vida de colors.

Diré a la nit sencera que s'encengui,
arribaré en un núvol davant teu.
Ningú entendrà la màgia d'aquest somni
i en un petó fugaç apagarem la veu.

Comentaris

  • Ritme[Ofensiu]
    Anagnost | 22-05-2007 | Valoració: 9

    Gràcies pel teu comentari que, entre d'altres coses, m'ha permès descobrir-te. Com algú altre ha comentat a propòsit d'aquest poema, cadascun dels versos "canta" i tot el conjunt té el ritme d'una melodia que hom pot imaginar. Molt bell.

  • Ooooooh...![Ofensiu]
    Nubada | 20-05-2007

    Oooooh, quina cançó...!
    M'imagino el cant al so d'una guitarra.

l´Autor

Foto de perfil de Massagran

Massagran

18 Relats

34 Comentaris

20989 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Qui sóc no té importancia.
Què sóc, m'ho diràs tu.
Com sóc, amb el temps canvia.
Per què sóc, això sí és fotut.

Però et dono quatre pistes de les que solem donar:

- Vaig nèixer amb la "democracia", el 6 de Desembre del 1978.
- Aficionat, entre d'altres coses, al cant, la literatura, el teatre, les llengües i les persones.
- La motivació per escriure me la va donar la incapacitat familiar de mantenir les coses al cap més de tres segons. El pare duia sempre un llàpis a la butxaca i algun paper i jo el vaig imitar.
- Escric quan estic molt content o quan estic ben desanimat. La resta de mesos sóc gairebé l'home més feliç del món.
- No tinc parella...i els meus amics no entenen perquè...jo tampoc.
- Per davant de tot: Gràcies.
- Per darrera: Ho sento.
- I mentrestant: un somriure.

El meu correu:
socasterix@hotmail.com