Des d'aquí puc veure casa teva

Un relat de:

Entre sols de foc
i mars de runa,
desfà el vent
les petjades de la calma.

Tot es mou
i res s'immuta,
com l'etern silenci
que a les orelles xiula.

L'insecte,
giravoltant embogit,
es perd
en els revolts de l'aire.

Les formes de l'escena
transfiguren constantment.
I malgrat tot,
d'aquí estant,
jo puc veure casa teva.

Comentaris

  • M'encanta la teva poesia![Ofensiu]
    Arbequina | 08-10-2006 | Valoració: 10

    M'encanta aquesta poesia. Mentre la llegia i rellegia pensava... no hi ha res a destacar... tot és excepcional, en aquesta poesia.
    No vull forçar la inspiració del/la poeta, però... publica'n més, si els tens. A mi m'omple llegir-los, els teus poemes, i me'ls llegiria molt a gust.

    Una abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

6 Relats

20 Comentaris

8238 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia: