Cercador
Deora Ar Mo Chroí [Llàgrimes en el meu cor]
Un relat de: deòmises- Compartir:
I
Escolta la veu de l'aigua
Per no despertar el dolor
De l'absència i de la pèrdua,
Ja que el temps, amb el seu pas,
Debilita la memòria
Que esdevindrà vida eterna.
II
Escolta la veu de l'aigua
Mentre canvia per joia
La melangia de l'ànima
I en el cor creix el silenci
De l'argila modelada
Per les mans del destí nostre.
III
Mira la mar i recorda
Els ulls de qui t'ha engendrat:
La llum fugaçment s'apaga.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306675 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978