D'entre la foscor 02

Un relat de: Neirol

Feia estona que l'observava. Tot i la foscor absoluta ella sí que el podia veure. I no aconseguia apropar-se-li. Tenia por. Ella, de qui deien que havia de ser la més poderosa, tenia por d'enfrontar-se a un simple home. Tants anys havia esperat que la vingués a buscar, tantes vegades havia intentat fugir per retrobar-se amb ell! I ara, tants anys després, no s'atrevia a fer el pas i acostar-se-li. Què li diria? Com la miraria? Se suposava que eren enemics. Se suposava que l'havia de matar. Estava preparada per fer-ho. Li podia resultar, fins i tot, fàcil.
Però no ho faria. En contra de tot allò que li havien ensenyat, en contra dels preceptes amb els quals l'havien convertit en un dels mags més poderosos que hi havia, l'Ares havia acudit a la cita per unir-se a l'enemic.

Durant els primers mesos de ser a la Torre Fosca, l'Ares es va negar a aprendre res del que van provar d'ensenyar-li. Es rebel·lava contra els mestres, es barallava amb els altres alumnes i, sempre que podia, provava d'escapar-se. La darrera vegada va aconseguir ser tres dies fora de la Torre. El càstig que li van inflingir quan la van capturar va estar a punt de costar-li la vida.
Va ser aleshores quan, amb només deu anys, va aprendre que la venjança és un plat que se serveix fred.
Des d'aquell dia no va fer res més que estudiar, preparar-se, entrenar i assajar. Una vegada i una altra, una vegada i una altra. Sense descans. Les seves aptituds naturals hi van fer la resta.
Amb només vint-i-dos anys, l'Ares era la més gran de les promeses que s'havia format mai a la Torre Fosca. També era l'únic mag que havia matat el seu mestre i havia fugit.
En qüestió de minuts, l'Ares seria el primer mag que tornaria d'entre la foscor.

Comentaris

  • Més![Ofensiu]
    Cagalló | 23-07-2008 | Valoració: 10

    Oh! Aquest ens agrada encara més que el primer. Volem saber què hi ha entre els dos! I saber si són guapos i atractius, que segur que sí. I la cara que fan a la torre fosca quan s'assabenten de la traïció. Més, més!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: