Cercador
Dentadura nova
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La senyora Mercè Peris té la boca fotuda. Mala herència. Saliva forta. Descalçament dental. Les dents s'allarguen perquè l'arrel es mostra.
El pas del temps ja les té, aquestes coses.
La dona viu d'una pensió força tercermundista. No podrà arreglar-se la boca.
Les peces van caient i, com quan era petita, ara gens contenta, les entatxona al pati, a la paret arrebossada, en els clotets.
Dinant, un pinyol d'oliva arbequina li ha quedat incrustat al lloc que una dent de baix havia deixat vacant. No el pot treure ni amb escuradents.
Li deixa.
Ha passat el temps. La senyora Mercè Peris llueix una dentadura mediterrània de pinyols d'arbequina molt ben posats. Ja li ha costat, ja. Però amb paciència...
Les revistes fashion la reclamen per les portades, fartes dels mateixos somriures que ja cansen, que ja avorreixen.
Ha creat escola.
I al Japó també hi ha viatjat i s'ha enriquit. Allà es veu que paguen per tenir idees.
El pas del temps ja les té, aquestes coses.
La dona viu d'una pensió força tercermundista. No podrà arreglar-se la boca.
Les peces van caient i, com quan era petita, ara gens contenta, les entatxona al pati, a la paret arrebossada, en els clotets.
Dinant, un pinyol d'oliva arbequina li ha quedat incrustat al lloc que una dent de baix havia deixat vacant. No el pot treure ni amb escuradents.
Li deixa.
Ha passat el temps. La senyora Mercè Peris llueix una dentadura mediterrània de pinyols d'arbequina molt ben posats. Ja li ha costat, ja. Però amb paciència...
Les revistes fashion la reclamen per les portades, fartes dels mateixos somriures que ja cansen, que ja avorreixen.
Ha creat escola.
I al Japó també hi ha viatjat i s'ha enriquit. Allà es veu que paguen per tenir idees.
Comentaris
-
Gràcies...[Ofensiu]Lecram | 21-01-2019 | Valoració: 9
Gràcies Mena per fer-me riure o més ben dit somriure una estona amb el teu relat, ben original aquesta dentadura de pinyols d'arbequina. Dentadura ecològica jejeje
Una abraçada
Lecram -
La dent i el pinyol[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 19-04-2012 | Valoració: 10
Una dent, o cap, o una dentadura i un pinyol que donen per a molt. M'has fet passar un molt bon moment, gaudint la creativitat i l'humor que encomanes. Els noms i els cognoms als relats enriqueixen i ajuden a veure els protagonistes. Creativitat magnífica, llenguatge acurat i plaer pel lector. Una forta abraçada Mena!
Aleix
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435849 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com