D'energies

Un relat de: Leela

Dalt del prestatge guardem llibres que llegirem en uns anys
quan tinguem prou coneixements per entendre què diuen.
Hores d'ara però, és tan ple que les lletres comencen
a caure pel seu propi pes
sobre les nostres espatlles
gràcies a la força
de la gravetat
que les precipita,
fent que
desprenguin calor
tan bon punt arriben
al terra, on formen articles, frases fetes, rodolins i grapats de pols
que tampoc comprenem però que ens donen escalfor i ens fan companyia.

Comentaris

  • Reflexió i diversió, tot en un[Ofensiu]
    Florenci Salesas i Pla | 19-11-2007 | Valoració: 10

    Sabia que m'agradaries.
    Suposo que t'hauré de posar un 10, oi? :D
    Bromes apart, felicitats per la consició, agudesa i us de vocabulari adequat i precís (no és redundant, això que dic? glups).
    Quin plaer conèixe't.
    Gràcies.

  • gypsy | 30-09-2007 | Valoració: 10

    som voltats de frases inconnexes, de pensaments no escrits que passegen indolents per les nostres neurones, som mots que cauen i recollim, som lectura i emoció, estem en contacte amb els morts, gràcies al que ells un dia varen escriure.
    Màgia?, vull pensar que sí. Com aquest relat eteri i contundent alhora que no vol ni li cal ser entès.

    una abraçada!

  • Els loibres són això que dius[Ofensiu]
    Lèvingir | 13-08-2007 | Valoració: 10

    totes les edats i les estacions tenen els seus particulars llibres, i sempre esperes el moment per canviar-ne per nous.

    Lèvingir

  • HOLA LEELA[Ofensiu]
    meral | 13-08-2007

    He llagit el teu comentari i te'l agraeixo, i és ben cert que costa fe-se "adult". Pel teu poema dir-te que també és ben cert que un llibre sempre fa companyia.
    Un petó i una abraçada.
    meral

  • Futurama[Ofensiu]
    aleshores | 31-07-2007

    Me n'assabento que Leela és un personatge de Futurama! Això treu molts punts al comentari anterior deixant-lo al nivell d'indocumentat televisiu

  • Pluja d'experiències[Ofensiu]
    aleshores | 20-07-2007

    Hola, ets de ciències com l'Allan Lee i també comparteixes "Lee"; jo ho trobo massa coincidència.
    No sé que dirà una ment científica!
    La lectura que et fa en Mandalf és un regal!
    Del relat es deprènen paraules i també melangia, la melangia pròpia - al meu entendre - del que reflexiona i escriu i s'adona que tot el que acabem fent és ben poc, si de cas unes lletres ens cauran a sobre des dels llibres escrits en el passat, alguns dels quals tardarem a entendre peruqè per fer-ho ha de trascorrer el temps vital.
    Tard o d'hora però els nostres escrits pujaran al prestatge i des d'ells continuaran aquesta pluja sobre els que vinguin; pluaj d'idees, experiència i companyia.

  • Per moooºººoooºººoolts anys !![Ofensiu]
    Màndalf | 16-06-2007 | Valoració: 10

  • Energies que ens ajuden a créixer[Ofensiu]
    Naiade | 01-06-2007


    De mica en mica anem aprenent, sembla que mai arribarem a compondre-ho tot, però si que creixem més del que creiem. De l'escalfor i companyia va esdevenint poc a poc l'enteniment. No sé si he captat ben be el que volies transmetre, però em sembla que va per aquí. Tu si que has captat a la perfecció lo que jo expressava en el meu "Vaixell fantasma " i a més es un fet real.

    M'agrada el teu estil d'escriure, fa pensar. Espero seguirem en contacte.

    Una forta abraçada de Naiade

  • OlgaglO | 12-05-2007

    M'ha sorprès i admirat la forma del poema. Poesia narrativa? (existeix el terme?)

    Alguna vegada m'he trobat llegint obres amb consciència de no entendre pràcticament res, però he continuat endavant, per un motiu o per un altre. Al rellegir-les passat un cert temps m'ha semblat entendre alguna cosa més, però mai sabem amb total seguretat la intenció de l'autor, només podem estar més o menys segurs de la nostra interpretació.

    Uns petons...

  • Jo tinc una petita solució, si es pot dir així[Ofensiu]
    Màndalf | 02-05-2007

    Al meu prestatge només hi han els llibres que m'he llegit. Alguns tenen la data en què me'ls vaig llegir, altres algun dibuixet del lloc on era. Són com troçets de la meva vida que els guardo al prestatge. Això si, també en tinc un parell llestos per ser llegits. El teu vers m'hi ha fet reflexionar...
    Fantàstica aquesta g penjada que sembla surar al mig del vers... està a punt de caure, com totes les altres... encara farem una macedònia de lletres... menys mal que li has posat una bona base de "companyia" i aguantarà fort...

    Smuaaas

    M

  • signes[Ofensiu]
    manel | 20-04-2007

    El món de la literatura és immens, no s'acaba mai. Les lletres i frases van caient de totes bandes, anem creixent amb els verbs, els adjectius ens ajuden a comprendre el dins i el fora, els noms som tu, jo i qualsevol que gosa apropar-se.
    Que no els comprenem del tot no vol dir que no acabin formant part de nosaltres (una mica més).
    I així enfilem el camí que ens acabarà construint com a amics, com a amants, com a fills, com a pares o mares.
    Un poema senzill i net com una muntanya.

    Uns petons,
    manel

  • Comunió químico-literària.[Ofensiu]
    angie | 17-04-2007

    Una reflexió sobre l'hipnòtica atracció dels llibres. Sempre he somniat amb tenir una biblioteca a casa, d'aquelles amb una escala que pots moure de banda a banda i on l'olor sigui la caracterìstica de la munió d'històries : olor a vides condensades, a viatges apassionants, a reflexes de nostres recerques i on poder passar hores i hores en la màgica i única companyia dels llibres i la solitud.
    I tota la raó : és incomprensible!

    petons

    angie

  • Hola, Leela[Ofensiu]
    brumari | 29-03-2007

    Les parets de casa estan entapissades de llibres, perquè damunt la biblioteca heretada del pare s'hi ha afegit centenars de nous títols, com a conseqüència de la meva guilladura. Molt sovint, mirant-me els lloms de tants i tants llibres que no he llegit i que mai no llegiré, m'he sentit aclaparat, empetitit, per l'inabastable univers de coneixement que reposa damunt dels prestatges.

    El teu poema, que m'he llegit uns quants cops, ha estat una reflexió, nova i suggerent, que sens dubte m'ajudarà a conviure amb els meus llibres i les meves limitacions.

    Petons.

  • els prestatges[Ofensiu]
    atram | 24-03-2007

    són tan plens que mai podrem aprendre tot allò que saben, però de mentres la gravetat s'encarrega de vessar-nos una pluja de mots, rodolins i idees, que desendreçades i descontextualitzades acaben formant part de nosaltres, ocupant un raconet de la nostra ignorància, amb gran sed de saber i conèixer...
    No comprendrem mai per què allò que no entenem ens escalfa l'anima, compartint aquesta grata companyia.
    Bonica reflexió has fet, amb la imatgede la gravetat i el coneixement inabastable...

    una abraçada al coll, amb escalf, perquè et recuperis aviat!
    atram

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Leela

Leela

81 Relats

639 Comentaris

107730 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:

Totes les persones grans van ser nens (encara que poques d'elles ho recorden)

El petit príncep. A. de Saint Exupéry



********
El meu e-mail:
leela.arc@gmail.com

********

Foto: Leela
(Futurama, de Matt Groening)