Cercador
D'endins
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
D'endins ve la memòria, com una pàtina blava de matinada, que ens cobreix amb el mantell tangible d'allò que en algun moment ens va commoure: el paisatge serè, la por inesperada, la papallona que una vegada va jugar a reflectir-se en uns ulls oberts.
D'endins vénen les passions, d'endins la calma: sorgint com fonts d'ambrosia que ens converteixen en efímers i eterns alhora; perdent els sentits, ressorgint ara, morint després, renaixent més tard: brollant d'una deu regeneradora.
D'endins véns tu, del ventre de la nit, com un llampec il·luminant la terra. De la terra véns, vent i marea, i també de les estrelles. L'herba vibra quan l'acaricia la teva pluja, perquè se sap dolça, tendra, viva. I jo com un bou pasturo pels prats abundants de la teva matriu fèrtil.
D'endins ve la teva veu tranquil·la, xiuxiueig tendre pel meu cor expectant; descobrint els camins oblidats, espolsant albes boiroses, reconstruint les fràgils parets de l'amor.
D'endins véns; d'endins flueixes. I, amb tu, flueix l'inesgotable riu de la vida.
Comentaris
-
Felicitats[Ofensiu]Marisa | 01-11-2006
Felicitats
-
d'endins...[Ofensiu]Marisa | 01-11-2006
Tot ve d'endins, la melangia, la ilusió, la felicitat, l'odi, la por. La vida i la mort...
Som poderosos, som deus, però sovint ho oblidem.Tenim la força per treure de dintre nostre el Tot i el Res. Tan sols hem d'escollir... (difícil,oi?)
Fantàstic relat, com la resta
Marisa -
De l'interior[Ofensiu]rnbonet | 13-10-2006 | Valoració: 10
Com l'aigua que raja d'una font. Com les arrels que fan l'arbre; com la pluja dels núvols; com l'infant de la mare; com...
PS. Respecte al teu darrer comentari, l'autor no parla com escriu. És molt tímid; parla poc. -
Et surt ben bé d'endins...[Ofensiu]Jere Soler G | 26-06-2006 | Valoració: 10
En llegir aquest poema em sembla ben bé que t'has empassat l'ambrosia dels déus, que no només atorga la immortalitat, sinó que a més hi fa veure clar, molt clar...
Dóna la sensació que et surti del cor amb una nitidesa que impresiona... Desprèn una serenor que neix de la vivència, que es queda amb l'essencial i defuig la complexitat sense fons, que no es perd ni un bri de vida, ni de plaer natural, i que obté d'aquest plaer més visió... -
* I, amb tu, flueix l'inesgotable riu de la vida *[Ofensiu]kispar fidu | 19-06-2006
Perquè la vida és natura,
perquè és ella qui ens envolta, qui ens fa lliures i presoners d'una mateixa terra.
Qui ens dirigeix i ens marca el compàs dels nostres passos... tot i que de vegades volguem ser nosaltres els directors de la seva orquestra...
Ella ve d'endins, i enfora surt amb força...
Nosaltres pertanyem a ella, i tot i que sovint intentem demostrar que som més forts,
quedem rendits feblement davant la seva grandesa.
ens veiem!
Gemm@ -
D'endins [Ofensiu]David Gómez Simó | 18-06-2006
llegeixó un poema en prosa, amb moltes repeticions, però per aquesta raó, més clar queda tot.
De fet, tot ve d'endins.
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161385 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com