DEMPEUS, A L'ANDANA

DEMPEUS, A L'ANDANA

Tu vas ser el darrer tren: no en passarà cap altre.
No vaig arribar a temps, potser em va faltar empenta
o el tren em feia por. O el bitllet caducat...
Excuses, mil excuses, de qui sap que va perdre.

Els trens no sempre passen a l'hora convinguda,
i el gran dubte tenalla l'alè del viatger:
no té del tot segur que aquell tren sigui el seu.

I esdevé així que el tren segueix la seva via
amb seients ocupats per veus que diuen res
i que ell no sent ni escolta: té la ment a l'andana
on s'han quedat per sempre la boira i el cel clar.

Un tren pot ser el darrer. I un passatger, també!


Fidel Gangonells i Borràs