DEMOSTINO: Contra el sistema polític.

Ciutadans dels Països Catalans! Algú va dir: “la multitud segueix fàcilment la paraula d'un sol”, i això mateix, Oh, Atenea! la d'ulls blaus, és allò que espero de vosaltres en aquestos moments.

La meua intenció, ínclits ciutadans, no és altra que la de fer-vos vorer la necessitat d'una revolució legislativa per així acabar amb eixos “degans” polítics de la indecència i la indignitat, amb eixes “llapasses” que s'aferren a la cadira política i no deixen medrar la saba nova... però, com collons se'n tenen d'anar amb els sous que cobren? Diputats i Senadors de quatre o cinc-mil euros mensuals, viatges, hotels, gasolina, autopistes, targes de crèdit... tot pagat! i damunt ningú els controla!

Ara, per a més martiri dels honestos, “s'arreglen”, amb uns pocs anys de cadira política, el 100% de la pensió! I els sous a perpetuïtat dels Presidents? A sant de què tot açò? De la democràcia? Doncs,aquest exemple de democràcia, ciutadans, no és digne dels seus principis!

Oh, coixo Vulcà! Senyor del foc! Ves construint trons a desdir, com aquell que li feres a Juno, ta mare, reina dels cels, per venjar-te d'ella, la qual, una vegada seuada en ell, ja li era impossible aixecar. Quan els tingues acabats, Oh, il•lustre artesà! cridaré a Zéus apleganúvols perquè s'emporte a tots aquestos artistes polítics per seure'ls en aquelles cadires, que son les que es mereixen!

Però, si fins i tot els inútils ens ixen cars! Si! Eixos que en son enviats als cementiris polítics d'assessors... Allí, Oh, Hipno! Oh, Tànato! fills de la nit! S'inventen paraules perquè son incapaços de tenir cap idea!... sí, ciutadans! També s'emporten tres o quatre mil euros mensuals! I ahí els tenim perquè ja molesten per ocupar llocs més escaients de recomanar a les noves promeses de la “toga càndida”, que afavoriran més efectivament els interessos dels degans.

Tanmateix, haveu de saber, ciutadans, que hi ha uns altres per damunt de la jerarquia dels degans polítics, i no són aquells que fan “donacions” esporàdiques als partits, sinó eixos altres anomenats “empresaris finançadors particulars” amb dret i poder. Eixos són veritablement els que controlen! Eixos en són la causa per la qual les persones íntegres i honestes li agafen aversió a la política! Mireu, sinó, en aquestos darrers dies a Pepèrides, Barcímedes, i els seus sobres.

Ciutadans! No contempleu la política amb els ulls d'Homer! doncs, aquest era cec! Oh, Circe! Filla d'Heli, converteix també a aquestos pocavergonyes en porcs, almenys que visquen dignament entre la merda que ens deixen!

Cada vegada que s'acosten eleccions, aquestos polítics obliden la prudència a propòsit i ens ofereixen el següent “tuacte”: partint del fet que en un mateix partit hi han diferents degans o barons, vegem com aquestos s'envolten d'afins (sí! sí! ja sé que la divisió genera corrupció), entre aquestos afins hi ha una lluita acarnissada (traïcions, suborns, deslleialtats, etc) per tal de mantenir les “cadires diputades” que guanyen o perden segons l'avinença que es tinga amb el degà reverenciat o, millor encara, amb l'empresari polític de torn a la comarca.

D'altra banda, amb les llistes de poblacions econòmicament interessants, passa que l'empresari polític (que, si és dels forts, normalment te agafat dels "collons"al líder de torn) determina, ínclits ciutadans, quín o quíns personatges sicaris (normalment “correveidiles”, atrevits, pocavergonyes, ineptes i demés “ganao” d’aquesta espècie que inclús poden arribar a ésser diputats) poden presentar-se en llocs d'eixida. Clar! Tot açò, si és necessari, es “democratitza” anuntciant-se públicament en nom del consens (afins de l'empresari-afins ideològics) a través de mitjans de comunicació "patrocinats" per aquestos doctrinaris del "tot te un preu".

Oh, Déus del Capitoli: Juno, Minerva i Jùpiter! Llanceu a la mar dintre un sac tancat amb un mico, una serp i un gall, a tota aquesta colla d'insensats i miserables! Perquè, aquestos, ciutadans de la Mediterrània, tenen molt d'or, i amb l'or s'obrin totes les portes, incloses les de l'infern que donen pas a la devastació del nostre territori!

Oh, temps! Oh, costums! On sou? Quín mal hem fet els ciutadans honestos per a viure aquesta època de perversitat i corrupció?

Jo us jure pels dards d'Apol.lo, per les fletxes de Diana, per la llança de Minerva, per la maça d'Hèrcules i pels rajos de sol, que si tinguera poder, acabaria , ciutadans, amb tot aquest sistema polític susceptible de corrupció: tot aquell que exercira la política sols la podria practicar per vocació durant vuit anys, passats aquestos, a viure de la pròpia professió! Però, no per aquesta causa cal deixar la política, la política ha de ser un servei del ciutadà al poble, i aquest l’ha de portar a terme ajudant als nous candidats desinteressadament, saba nova, que us deia abans. Perquè, adoneu-se'n, ciutadans, que tots i cadascú de vosaltres , encara que ho negueu, sou immersos en eixa gran mar o pèlag polític del qual formeu part activa en els seus projectes i ambicions, esdevenint-vos, obligatòriament, en usufructes d'un ideal: aquell que resa el partit que ostenta el poder.

Però, desgraciadament, últimament portem les paperetes a les urnes electorals amb la mateixa finalitat que si portarem llenya al bosc. De què ens val en aquestes circumstàncies?

Quí de vosaltres, ínclits ciutadans, em pot justificar, em pot demostrar, la diferència en global procurada per polítiques gestionades per la dreta i l'esquerra quan han governat el nostre País? És tot una punyetera continuïtat! Les ciutats, les muntanyes, els camps, no paren de créixer amb l'aliment, ja destructor, del formigó! Els ports no paren de guanyar-li terra a la mar. Les fàbriques, unes tanquen, altres se'n van. L'agricultura i la ramaderia agonitzen. La contaminació, la constant pèrdua de qualitat de vida per la saturació...

Oci, oci i oci! Serveis, serveis i serveis! Aquestos son, ciutadans, la causa del progrés... de l'empresari polític!

I ara, feu allò que vulgueu, ahi us quedeu! Jo me'n vaig ben lluny, allà on corren les aigües, perquè, el temps és com l'aigua i jo no vull compartir amb tots vosaltres aquestes aigües estancades que fan pudor. Sí, amb tots vosaltres! Desgraciats! Que també en teniu culpa per anar a votar fent-li el joc als pocavergonyes! Beneitons! (A Demostino “se li creuen els cables” i ha d'eixir a corre-cuita evitant que li caiguen a sobre d'ell tot tipus d'objectes que una multitud ofesa i cabrejada li llancen. Malgrat tot, mentre corre, diu tot cridant: No tire de menys l'aplaudiment dels ignorants!)