Demana'm un desig

Un relat de: unmarpernopensar

Com una gota més en un mar oceànic. Hi ha coses que em sobren.
Sento com si de cop tot es girés i abandonés aquelles espurnes apassionades de sentiments.
Sensacions prohibides.
Descalç contemplo les ones com van i venen. Mai acaben d'arribar. Espero a que siguin percebudes.
Mica en mica perdo sentit de continuar dret.
Perfilo de nou rostres amb la sorra que m'envolta, les ones se l'emporten. Van i venen. Mai deixen de marxar, mai es queden per sempre.
Miro com avançen les agulles del rellotge. Tinc ganes de marxar. M'aixeco i contemplo de nou l'horitzó. Somric i ploro.
Vergonyes i pors destrueixen projectes. Insegura camines a peu nu. De sobté sé que estàs al meu costat. Que no m'has fallat. Obro els ulls i desapareix el somni.
Les emocions realitats desastimen.
Donaria cels i terres per poder beure d'aquesta aigua.
Donaria cels perquè perdessis la por, terres per les vergonyes.

Comentaris

  • ada | 20-12-2007 | Valoració: 10

    Torna,espurna..l'ona t'espera!!

  • Ja està demanat![Ofensiu]
    Unaquimera | 20-12-2007 | Valoració: 10

    Un relat diferent del primer, que és l'únic que et coneixia.
    En aquest, idees, sentiments, emocions, paraules i frases van i venen i tornen a marxar... Em recorda el ritme d'Onades, un relat que vaig escriure sobre el mar i la seva màgia: te l'ofereixo, per si et ve de gust llegir-ho, suposant que et trobaràs en ell com a casa...

    Evidentment, no puc aparèixer al teu costat, de sobte, com la teva figura dels peus nus. Però puc intentar ser a prop ( ni que sigui virtualment ), llegir les teves paraules, escoltar-les atentament, enviar-les escalf si les trobo refredades, oferir-les aire fresc si estan enfebrades...

    Ah! Suposo que t'he avisar: de vegades puc ser molt textual, així que si em dius que demani un desig, ho faré! mmm... ja està! Demanat! Ara, a veure si l'ànima bona del nostre cel i els esperits benèfics del temps i l'espai ho fan realitat...

    Entre tant, t'envio una abraçada plena de bons desitjos per a tu,
    Unaquimera