Demà s'acaba tot

Un relat de: Jere Soler G

Contemplo per la finestra la visió d'una urbs fantasmagòrica, amb columnes de fum alçant-se als quatre vents, un clamor paorós de fons, barreja de crits, plors, gemecs de desesperació... Ara i adés, es descobreixen cossos llançant-se al buit des dels principals gratacels, o s'escolten drames de violacions, saqueigs, venjances inútils, caos... No hi ha exèrcit, no hi ha policia, cadascú campa per ell... i ben poc és el que pot fer cadascú per ell... Es mantenen escadussers canals de televisió dirigits per autèntic periodistes professionals que piquen l'ullet a la mort i que lliuren les seves últimes hores de vida a la passió d'informar i de sostenir.
Fa una setmana que els escuts nuclears fallaren a l'hora de destruir el volum de roca, gros com mitja Terra, que se'ns abalança sense solució, i que demà mateix ens esmicolarà el planeta; no hi haurà un després.
Ploro. Em recomponc. Vaig cap a casa. És absurd continuar al despatx. De fet, és absurd tot, perquè tot s'està acabant... A casa em trobo la Merche, que em mira amb les llàgrimes sostingudes als ulls i al cor, i que força un somriure i crida als nens que el papa ja és aquí. En Joan, que té set anys i que ja no en complirà més, corre fins a mi amb els braços oberts i em fa un petó, s'està menjant una mandarina i no sap res del que està passant ni ho sabrà. La Laura, vestida només amb els bolquers i els mitjons, l'encalça i l'imita com sempre.
-Anem a la platja...! -exclamo amb tanta convicció que gairebé m'oblido que m'estic morint, que ens estem morint. Els nens xisclen de goig. La Merche m'abraça. -. Tenim sort que tot estigui passant a l'estiu -li dic -. Imagina't que fes fred, i que fosquegés de seguida...!
Una hora després som al nostre racó de Costa Brava, sota dels penya-segats burells amb el barret verdós de pins despentinats. Fa calor. Ens despullem i ens banyem. Aconseguim el miracle de sempre: oblidar-nos de tot, tret del present i els seus tresors. El sol declina. La pell nua dels nens es tinta de roig. La volta del cel adquireix la continuïtat suau dels colors canviants, des del blanc encès de ponent fins al lapislàtzuli de llevant. Cantem. Juguem a perseguir-nos. Ens estirem a la sorra, dessota els estels, vora el brum del mar, abraçats tots quatre...
Ens adormim...


Comentaris

  • piquen l'ullet a la mort[Ofensiu]
    diesi | 16-02-2007

    M'ha agradat molt aquesta frase i també moltes altres... És un relat molt dur i m'ha agradat molt.

    Et dic, i m'has de creure, que tinc 14 anys, i m'afalaga que em diguis que si sóc un escriptor camuflat xD xD. Però no!

    Merci per comentar-me!!!

    P.D: a partir d'ara l'habitació ;)

  • Carpe diem[Ofensiu]
    resespoc | 25-01-2007 | Valoració: 9

    Sí senyor, sublim! Sembla com si el món se'n pogués anar a la merda en un moment qualsevol i això al cap i a la fi, importés res més que el seu futur imminent: una merda. Preciós tot el relat, poesia fina i refrescant. Sempre sorprenent. Enhorabona!

  • un gran relat![Ofensiu]
    l'home d'arena | 24-01-2007 | Valoració: 9

    i la segona part ( per mi a partir de l'arribada a casa), és preciosa, captivadora, poesia... Llegint-la, jo també me n'he oblidat del futur.

    SALUT!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

261347 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA