Demà n'escriuré un amb el mateix tacte

He plorat,
i les meves llàgrimes
han tacat el paper
on ahir a la nit,
vaig escriure el meu darrer poema.

La tinta dels versos encesos,
s'ha difuminat,
deixant així,
el paper blau.

He plorat,
i m'he promès no tornar-ho a fer,
simplement per no tacar de nou,
les lletres sentides.

Encara sento, però,
la melodia dels seus mots,
i la tonalitat d'aquell poema,
era clara.

Potser, podré tornar a reescriure'l,
però aquesta vegada sense tinta,
aquesta vegada només l'escriuré,
amb els dits nuus i la mirada.

Més tard,
tornaré a plorar,
potser per tenir ara el record,
del seu gust.

Demà n'escriuré un,
amb el mateix tacte.