Cercador
"Dels pecats del piu, Nostre Senyor se'n riu" (dita popular)
Un relat de: rnbonet(Dedicat a tots aquells que han emprat part del seu temps de COMENT fent cas de les meues humils històries: Alícia, Lavínia, AnNna, pivotatomic, Rafael, Conxa, Merihann, OhCapita, Shu Hua, Thalassa, Neret, Ainoa, AINOA, Equinozio, T. Cargol, ... -Si me n'he deixat algú, que s'hi afegisca!-
I especialment a Llibre, infatigable lectora, comentadora, i coneixedora -em sembla- del paisatge d'una comarca veïna als Ports: l'Alt Maestrat. Tan encantador un com l'altre.)
Fou un temps de recerca, fa temps, allà pels Ports, a la meua segona joventud. Armat d'una "Yashica reflex 635" -les "Rollei" no estaven al meu abast-, em vaig dedicar a fotografiar indiscriminadament arxius impensables d'obscures sagristies. Amb la idea, futura i ferma, d'aprofitar el temps de sisenes o setenes joventuts per l'estudi del contingut dels negatius que anava col·lecionant pels llocs més amagats d'aquella comarca.
Aleshores, quan encara no es parlava del canvi climàtic, els plans de l'intel·lecte i de la panxa ben bé es podien conjuminar. I això és el que feia, a les eixides. I és que les olles de qualsevol poblet, la cecina, el bon formatge de cabra, els pernils curats a casa, algun colomí marinat quan s'esqueia o una perdiu a l'època de cacera, les gírgoles de panical o el tast d'una truita de pataques a "Can Maset", de Xiva de Morella, es mesclaven amb l'afany d'investigació d'aquells indrets xafigats pels avantpassats. Indrets oblidats, en aquella època, dels afers turístics, remodeladors o crematístics.
Aquest que us presente ara i aquí em sembla que és de la parroquia d'Olocau, classificat al lligam "Non grats doctrinarium". En fulls solts. Incomplet, al meu parer. Sense data. I sense poder situar-lo. En un principi, pel tipus d'estrofa - degut a la meua ignorància pretèrita i a l'excès de lectures- el vaig considerar com original de Jacme Roig, malgrat el contingut. Molt temps després, en veure a "Història de la Literatura Catalana" ( Riquer-Comas-Molas. Volum 4), vaig copsar que era molt anterior. Ben clar està que pertany als temps entre el XII i el XIV. D'autor anònim, -o poc estudiat-, i possiblement molt primerenc.
I ara, sense dilació, us ofereix la primícia, en versió el més actual possible, per fer-la entenedora.
"Dix la donzella:
Ai! quina abella
que entre les cames
m'haurà picat?
Sovint, les nits,
no trec profit
d'aquella cosa
que, de vegades,
em fa un poc nosa.
Avui, ha semblat
per obra i gràcia
d'algun orat,
que ha despertat.
Així enraonava,
sense maldat.
I la donzella
-per ser ponzella-
no endevinava
que l'agradós
suc verinós
del nap ansiós,
fes-li la panxa
d'aquella mida
passat un temps
força enguniós.
Aquesta fruita
ara rebenta
de tan contenta.
Donzella alegre;
xicot, també.
Que aquestes coses
Déu les permet!
Dix lo rector:
Aquesta ama
de bona gana
portaré al llit
per mon profit.
I per l'esquena
no paga pena;
per molt que atempte
aquell seu ventre
no examplarà.
Féu-lo com dixit.
Aquell desig
fou accomplit
moltes vegades.
Que no de bades
-en confiança-
aquell somier
van ben desfer.
L'ama, contenta;
rector, també.
Que aquestes coses
Déu les permet!
Dix lo soldat,
mirant novícia:
Si aquesta espasa
d'entre les cames
que porte solta
i que m'enverina
fora tan fina
del seu abast,
potser la fam
que m'assassina
tingués la treva
a algun forat.
I la novícia
-que s'amagava-
se l'escoltava
amb gran tristícia.
Dix la novícia:
Quina malícia
hi pot haver?
Si al capità
la seua espasa
li fa cremor,
acte d'amor,
no farà bé?
Si fa la mida,
no serà vida?
I no serà
-fent taula rasa-
acte de fe?
Ai! D'eixa vara viròstica
-encara que siga agnòstica-
no en provaré?
Mireu per on
-coses del món-
el soldat i la novícia,
la novícia i el soldat,
acabaren enganxats.
Novícia alegre,
soldat, també.
Que aquestes coses
Déu les permet!"
* El transcriptor extreu la conclussió final -dita "moralitat", a certes èpoques- i que seria la conseqüència dels versos anteriors:
Qui d'aqueixa cosa en tasta
o d'aquella en xucla un poc,
no ho leisa mai de la vida...
O és que està molt, molt badoc!
I que tot us siga de bon profit.
Comentaris
-
divertidíssim!!![Ofensiu]Nurithy | 29-04-2007
Boníssim!!! gràcies per repartir alegria matinal!!! He passat una estoneta molt entretinguda! és un estil que se't dóna la mar de bé!
-
Simpàtiques tradicions.[Ofensiu]Unicorn Gris | 29-04-2007 | Valoració: 8
És divertit el teu poema. I simpàtic.
És trist veure les coses com canvien, i els boscos queden tant perjudiciats per la ma de l'home i del canvi climàtic del qual n'és causa.
El poema està bastant bé, però trobo que t'aniria bé posar separació entre estrofes, és a dir, entre cada 4 o 5 línies.
T'agraeixo que donguis una mica d'aire a les nostres tradicions i al nostre estil clàssic. Salut!! -
Aix, què bo![Ofensiu]angie | 18-05-2006
L'he vist a destacats i he gaudit de la teva fina ironia envers l'esglèsia i el sexe, i mira, una dita que va al pèl, jeje :
"Déu creà la terra, i descansà. Déu creà l'home, i descansà. Déu creà la dona... i ni l'home ni Déu van tornar a descansar mai més!"
Llegir-te em fa riure gratuïtament,
com quan jugues a fet amagar entre llençols.
Badocs i bledes, agenolleu-vos sense pregar,
que Déu va fabricar a l'home per procrear...
angie
-
Excel.lent![Ofensiu]Unicorn Gris | 29-01-2006 | Valoració: 10
Amb quina simpatia tractes el tema del sexe segons el registre culte, eh?
Molt bé, pel teu recull de poesies, n'esperem més! -
dE MOLT BON PROFIT[Ofensiu]Far de Cavalleria | 23-12-2005
és tot el el que llegim de tu, mestre.
-
Huà, huà, huà...[Ofensiu]Llibre | 28-05-2005
Molt bo, rnbonet. M'has fet riure i somriure. O somriure i riure. Posa-hi l'ordre que més t'abelleixi.
M'ha agradat força, i el ritme de lectura és engrescador, com correpon a un relat "eròtico-medieval".
Però sobretot, trobo molt aconseguida la conclusió final del transcriptor:
Qui d'aqueixa cosa en tasta
o d'aquella en xucla un poc,
no ho leisa mai de la vida...
O és que està molt, molt badoc!
Fins la propera (quan tornin els freds), i gràcies per la dedicatòria de la introducció.
LLIBRE
-
Picant[Ofensiu]copernic | 17-05-2005 | Valoració: 9
Magnífica aquesta poesia plena de fina ironia i el picant just per no ésser barroer. Erotisme medieval, molt bó.
-
les dites...[Ofensiu]Mon Pons | 02-05-2005
tradicionals tenen la seva conya i raó de ser... com la saviesa popular. De vegades l'encerten i fan reflexionar i, a més, provoquen un somriure. Un xic d'humor i ironia convé a tothom i tu, amb aquest relat, ho has aconseguit.
Merci pel teu comentari al meu "Comiat".
Una abraçada! -
Divertit, tradicional[Ofensiu]Biel Martí | 29-04-2005
Divertit, tradicional... combina ambdues coses i recorda aquelles cançons que cantàvem de petits canviant la lletra de tonades populars per càntics picants i innocents. Encara que aquest, els professors, l'haurien sancionat. M'ha fet somriure de seguit.
Biel. -
Estaré curant-me de la meva alèrgia??[Ofensiu]pivotatomic | 19-04-2005 | Valoració: 9
Entre la Thalassa ahir i tu aquest matí, potser m'hauré d'anar repensant això de la meva alèrgia a la poesia... Es clar que dubto que totes les poesies siguin com aquesta con ens dediques i que, de veritat, m'he llegit de bon grat vàries vegades, amb un enorme somriure als llavis.
No conec millor manera de començar el dia (bé, si la conec, però és bastant més complicada d'aconseguir...)
Un comentari llepafils... a la primera línea del relat, repeteixes la paraula "temps". Segurament, és una reiteració buscada, però per si de cas, t'ho faig notar...
Com sempre, t'apunto un triple! -
segle XIV bona època[Ofensiu]Conxa Forteza | 18-04-2005
El Frare mallorquí Anselm Turmeda ( 1352 )les gastava així, era frare, després va penjar els habits i es va fer "moro" o sigui es va convertir al Islam ..
Tres coses fan hom alegre: salut, riquea e plasent companyia
Tres coses fan l'hom trist: ventre buit e cul esduit e haver mala nuit
Tres coses fan hom gras: molt menjar, molt dormir, la caramella no massa febrir
Tres coses honren hom: riquea, llinatge e bell vestit
Tres coses deshonren hom: mal parlar, esquinçat anar e vent de tras gitar
Tres coses fan hom savi: molt viure, molt llegir e molt cercar del món
Tres coses fan mal clergue: l'ofici de déu leixar, entendre en mercaderia e les parroquianes brocar
Tres coses fan bella dona: bella cara e lo cors e bell vestit
Tres coses fan dona graciosa: bell parlar e bells ulls e bells pits
Tres plers són en aquest món: beure en taverna, jaure en bordell e cagar en prat
Tres plers són: menjar carn, jaure amb carn e cavalcar carn
Tres mals són: vellea, pobrea e desgrat de tota res
Tres coses tolen dormir: paor, dolor e fam
Tres coses fa l'ase ensems: bramar, siular e petejar
Tres coses fan les dones quan es descalcen: tiren la calça, mostren les mamelles e baden lo cul
Tres maneres hi ha de vent de tras: pet, bufa, biula
Tres maneres hi ha d'hòmens: home e homenet e macarrí
Tres coses han les dones que no han los hòmens: pus mirades, pus culades e pus foradades
Tres coses fan bon sermó: hom escient e bell parler e no massa tener
Tres coses fan bell convit: bella casa, bones viandes e bé administrades
Tres coses són de què qualque hora hom se penet: pendre muller, pendre santa orde e entrar en religió
Tres coses són qui fan hom molt viure: menjar poc, tenir-se calt e estar alegre
Tres pudors són sobiranes: pet de col, rot de rave e de cors mort
Tres coses fan diners: fan tort, fan dret e fan furgar cony estret
Tres maneres hi ha d'ulls qui mostren falsia d'hom: alt gardar e baix gardar quan parlaràs amb ell, e fa llenguejar los ulls quan parla
Tres coses se poden fer al llit que no cal hom llevar: Déu pregar e ahorar bé a si mateix e gratar lo cul
Valoració mitja: 9.2
l´Autor
272 Relats
1588 Comentaris
356289 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!
*********
rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.
EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".
(descobreix què és "R en Cadena")
*¿ I si visitàreu aquest
maridatge?
Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Últims relats de l'autor
- Aquell que caminava
- CURSA
- Bonancenc
- MISTERI A L'ERMITA (2ª part) Relat escrit a 8 mans -Mena, Akeron,deòmises,rnbonet-. I il·lustrat a 4 mans -brins i jo mateix-
- MISTERI A L'ERMITA (1a. part) Relat escrit a 8 mans -Mena, Akeron, deòmises i rnbonet- . I il·lustrat a 4 mans -brins i jo mateix-
- Paradisos
- "SERRA DE MARIOLA, TOTA FLORETES"
- Dos de l'any
- L'armari
- Taula del huit
- De cognom, Lleonard
- Esculpint menhirs
- LA VENEDORA DE CLAUS .Relat clavat a deu mans: Mena, Akeron, Lecram, lisboa i rnbonet)
- l'EmaHac
- Balada d'espera