Dels colors de la vida (I)

Crec que li has trobat una bona imatge per a cada color, i els que no estan esmentats s'intueixen pel contingut.
En alguns se sent el jo, el sentiment. No sé si els clàssics ho acceptarien! No hi entenc massa, però, m'agraden.
Per posar un però, el primer potser no m'acaba de fer el pes.

Et vaig seguin al fòrum els que penges eh! amb il·lustració inclosa.
Felicitats i no paris!

Ps. Gràcies per la proposta de final al meu relat, algú em va comentar quelcom semblant, però, a vegades et capfiques en una idea i no veus més enllà. M'ho rumiaré.
Una abraçada.
mjesus

com tornis a parlar malament de la "puesia"...

"...Els vels i veles
acolliran silencis
de vells herbatges..."

aquest, a mi em toca molt endins.

Són bells i nets, com han de ser.
No és fàcil fer haikus.

gypsy

moltes gràcies pel comentari. Em costa entendre algun dels teus haikús, encara que m'agrada la sonoritat

la teva dona és preciosa...i tu, "un tio legal"

M'ho crec, si dius que et va agradar conèixer-me i m'omple d'alegria veure que no espanto com tinc por, sempre, d'espantar...

Per ser que no escrius puemes" déu n'hi do!

una abraáda,................IMMENSAAAAA

Quins aikús! (o com punyetes s'escrigui, perquè ho he vist escrit de mil i una maneres, pff).
M'agrada molt el que inclou el color cobalt, inclús pel so de la paraula, hermètic i alhora insinuant (sembla una bajenada però és el que m'ha "pintat" el tercet.

I tancats de bat a bat, espero acabos de batre els propers...

angie

i em smebla que també és la primera vegada que et llegeixo haikús (o la memòria dels joves...hehehe).

Són preciosos. Quines imatges, totes amarades de color i olor de mar!

felicitats i una abraçadassa,

m

Magnífics aikús. L'art de dir tant, amb tan pocs mots. Et felicito.

Una forta abraçada,

Joan

Molt bons els haikús...
Els colors de la vida: El roig, el blau, el groc...
Espere impacient la segona entrega!

Una forta abraçada!
... i molta salut!

FRANCESC