Dellà del riu

M'ha agradat aquest homenatge que fas als teus avis, és el primer que he llegit del que tens publicat. Casualitats, però jo sóc castellonera, i com els teus avis, en alguns sentits aquí estic ben al Nord i lluny de casa. Sols que és evident que les circumstàcies són ben diferents. Tan de bo, per somiar que ni sigui, si tincs nets o netes m'escriguen un poema com aquest.

Excel.lent lloança dels ancestres,
tendres ombres del passat,
que varen viure amb resignació i tendresa,
èpoques dures, trasllat de vida.

I arrelaren i donaren arrels,
que aquestes si, fondes,
busquen la pau.

Avet

preciós, gustós, sensible. Amb el teu permís, me'l guardo

Tens raó amb el que dius a la introducció del poema. Sempre tendim a parlar de la immigració d'aquella època tot referint-nos, sols, a la d'Andalusia.

El poema el trobo d'un equilibri esclatant. Té la seva dosi de descripció objectiva que, en tot moment, apareix acompanyada d'una emotivitat que es perllonga vers a vers i es fica dins la lectora (que sóc jo en aquest cas).

M'ha agradat.

Ens veiem aviat!

LLIBRE

Estic fent un tomb pels 'antics'. Eixa gent, com tu, que 'dasapareix' de la pàgina un dia, però que ha deixat la petja ben forta.
Aquest no te l'havia llegit. I em sembla que tampoc sabia res de la teua ascendència del País que trontolla. (Bo; els de Castelló -sobretot els muntanyencs-'sou' uns 'valencians' a part, que encara s'hi manteniu fidels, com a certes comarques centrals de la 'REQUIONBALENSIANA').
I he de reconéixer que el teu poema m'ha captivat pel que té d'humà, d'aferrament a uns principis i a una identitat que estem perdent asmb les noves tecnologies i les polítiques maldestres dels 'nostres' governants.
Des del sud del Gran Riu, una abraçada ben forta!
Salut i rebolica!

també és una forma de pietat filial, un valor que avui potser està en crisi. En el paràgraf final:

És a la pell on tinc,
el regust de taronja
espremuda
d'una collita llunyana que,
en la gola
del temps més antic,
m'assedega i em sadolla
la més feble
esperança

hi reconeixes la continuitat del llinatge dels nostres ancestres, avis, pares, que tots portem "a la pell". Trobo que has fet un bonic homenatge als avis.

En relació als diferents tipus d'immigració també podríem parlar d'una immigració interior, com la que descriu magistralment Maria Barbal a "Pedra de tartera". En aquest cas la procedent del pirineu. Molt recomanable.

Salutacions i per molts anys!

Quim