Deliris

Un relat de: Mon Pons

I

A través de l'absurd
explorà
la informitat.

Sondejà constel·lacions
que es besaven
entre les ombres.

Adornà d' estels
l'infinit
plàcid.

(Bevent de la copa dels zíngars.)

Flotants capricis
-entre màscares-
lliurats al vent
damunt
les planes
assolellades.

II

Pintà
les mesquineses
i el cel
es fongué
en un follam
d'or.

Sotjà
amb ulls
perplexos
la terra roja,
i amb silenci
plàcid
esperà
l'amor.

III

Apuntà
més lluny
la seva veu
i es perdé
en el desert.

A mitjanit
retornà,
fent
rastre
de pols,
damunt
la seva pell

(D'intempèrie...)

endinsant-se
en la seva nit
de bardissa
envellida.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer