DELIRI

Un relat de: Unaquimera

El somriure de benvinguda m'ha eixamplat el cor... Feia dies que l'esperava!
El gest invitant-me a passar ha estat una delícia! El primer contacte, una descàrrega d'adrenalina... Les paraules dolces, la progressiva intimitat salvant el temps sense veure'ns, l'interès per la meva vida i les meves coses, tot ha resultat perfecte!
Quan finalment ha arribat el moment, m'he esforçat per ofegar el crit de plaer que em pujava gorja amunt, gairebé incontenible. M'he tret cada peça de roba delectant-me en els instants següents, he caminat descalça sense apressar-me, m'he col·locat davant seu decidida, m'he repenjat oferint-me...
Les seves mans sobre els meus pits m'han calmat l'ànsia per uns instants, però aviat he necessitat més! Quan m'ha invitat amb suavitat a separar les cames, m'he estirat mossegant-me el llavi per no deixar anar les paraules de passió que em neixien! Quan ha entrat dins meu, el contacte ha estat com un riu de lava que m'escaldufava tot el cos! Quan m'ha preguntat delicadament si m'havia fet mal, només he pogut negar amb el cap.

Sé que aquest sentiment tossut que m'ofega el pit no té futur: aquesta emoció que m'omple el cor no té sentit, aquest deliri que m'emborratxa els sentits no és correspost... Els anys de diferència ( és tan jove! ), el seu matrimoni i la meva situació són obstacles insalvables: a mi mateixa no puc amagar-m'ho! Però jo sento endins com creix aquest amor impossible amb cada hora compartida, a cada minut passat en mútua companyia...
Accepto la penitència: Enganyaré els altres, ell no sabrà res, ningú no pot sospitar-ho, mai!

Ara atresoro la seva mirada de seda, el seu somriure tendre, la seva veu acaronadora, cada paraula, gest i contacte, per recordar-los després, sola, quan sigui necessari sobreviure a la separació fins el proper retrobament... Amb sort, podré justificar-ho abans d'un any.

En acomiadar-nos, s'han tornat a aixecar murs evidents entre nosaltres quan, després d'obrir la porta i donar-me la mà, ha afegit com sempre:
- Fins la propera revisió! No dubti en trucar-me si sent molèsties, germana... i saludi de part meva a la mare superiora!


Unaquimera

Comentaris

  • desig, sense dubtes[Ofensiu]
    Englantina | 04-05-2011

    Tot i que el final és ben inesperat, el que més m'ha agradat és l'àgil i realista descripció d'una trobada íntima llargament desitjada. El neguit d'una dona inexperta i ansiosa que no té cap dubte ni és víctima de la incertesa que li podria provocar la seva promesa religiosa de castedat.
    El desig és massa fort. Imparable.
    Gràcies per comentar el meu relat Atrapada pel desig. Realment és l'únic que he escrit amb certa carga eròtica, i espero aprendre'n prou per escriure'n un altre de força millor, en un futur.
    Ens anirem llegint.
    Una abraçada,
    Dolors

  • Ets fantàstica![Ofensiu]
    Josoc | 25-02-2011

    Des del principi ja esperes a veure amb què ens sortiràs, però en aquest t'has passat! Impossible d'imaginar aquest final. Et felicito, reina del suspens.

  • molt bo[Ofensiu]
    joandemataro | 11-01-2011 | Valoració: 10

    i coincideixo amb l'aurora, com ja et començo a conèixer i sé que ets una mica entremaliada ja m'esperava alguna de les teves al final del relat, això si no m'esperava que fos monja. aquí sí que m'has sorprès.
    Fins aviar maite
    abraçada
    joan

  • No m'has enganyat del tot[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-01-2011 | Valoració: 10

    Sabia que en portaves alguna de cap. Però lo de la germana superiora ha estat massa..! Ja començo a conèixer els teus trucs amagats i les teves sorpreses de final de festa. Però lo de la germana superiora... No té desperdici.
    Hi poses tant d'art en les descripcions que ben bé sembla que ho estàs vient, com es despulla peça a peça, com es mossega els llavis, com s'encèn al contacte amb les mans d'ell... Un relat d'un gran contingut eròtic i delirant, sobretot perquè lo de la mare superiora... és de premi Nobel.

    Ja sospitava alguna cosa, però m'han empandat del tot

  • delirium, [Ofensiu]
    ESTEL | 06-05-2009 | Valoració: 10

    genial, l´ he llegit dues vegades per recrear-me, la segona, després de saber la situació real.
    He pensat de tot, després de llegir el pròleg, però no havia imaginat aquesta possibilitat.
    Pobre germana, val la pena?, bé, respectant a tothom. El títol em suggereix, pot ser, altre cosa, però en fi, és un tema molt personal i podria semblar un insult per les persones que tenen certes creences

    Sense deliri, amb la realitat per davant(bé, la meva realitat), t´envio una forta abraçada

  • Oééééééééé disfrutéééééééé[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-01-2009 | Valoració: 10

    ´Separo conscientment el final de tot plegat. També en un menú hi ha plats per ordre més o menys relacionats.
    El deliri és una emoció i sóc "viciós" de les emocions. Aporten força i força i tot.
    Un text enriquidor i ple de sensacions.

  • El millor: un final inesperat.[Ofensiu]
    RFS1984 | 12-01-2009 | Valoració: 10

    Excusa'm la tardança, estava apurant fins el darrer segon el cap de setmana (Llàstima, m'he perdut l'onzé aniversari al fòrum, xé!). Tens raó en allò de la relació boirosa entre l'amor (estima) i el desig (sexe): poden concebre's aïlladament o congriats. Hi ha qui estima molt una persona (pel caràcter, per exemple) però no l'atrau sexualment; hi ha qui només busca desfogar-se els instints fent del sexe una mercaderia més (els qui van de putes, o els qui col·leccionen rotllos d'escasses hores, posem per cas). Tot plegat un ampli ventall de situacions, on es donen totes les combinacions possibles.

    D'aquest relat m'ha esgarrifat la fi. No m'esperava, gens ni mica, que fóra una monja en plena cita ginecològica al convent allò que estava succeint sinó un encontre sexual entre un home casat i la seua amant. Concissa la descripció que fas de l'interior terrabastall que patix la germana.

    Un plaer intercanviar lectures i parers amb tu.

  • semblava un deliri pero ja fa 5 anys que dura, que segueixi molts més![Ofensiu]
    Valentí Valent | 12-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC


    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Hahahahaha![Ofensiu]
    copernic | 07-01-2009


    Un dels alicients que tenen els teus relats, a part de l'esplèndida narració, sens dubte una de les millors de RC i de la força evocadora de les paraules que utilitzes, és aquest de "A veure amb que em sortirà ara". M'has fet riure molt amb aquest acabament sorprenent, subtil, trencador. Perdona'm per no estar tan dotat de llengüatge com tu per poder-te comentar amb més extensió els teus relats. Aquest segueix una estructura típica de text eròtic i vas dient: Caram, que ben escrit! per arribar al final i esclatar en una ampla riallada. Rep una abraçada ferma i calorosa!

  • Passejant[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 09-12-2008 | Valoració: 10

    per la teva prosa m'he trobat amb aquesta meravella de relat. Com que em resulta difícil afegir més lloances de les que merescudament has rebut et diré que per assaborir aquest "DELIRI" l'he llegit tres vegades seguides. I és que se m'ha fet tan curt! En volia més... com la pobra monja.
    Quin final més genial! M'has fet somriure de valent. Ets una artista, Unaquimera.
    Fins la propera abraçada, que espero que no es faci esperar un any. Quin horror, oi?
    Mercè

  • Genial, senzillament genial...[Ofensiu]
    Aina_R | 11-06-2008

    M'ha encantat, quin gir argumental tant sorprenent... Però de totes maneres, quin greu la recança d'ella, tots a vegades ens deixem portar per amors impossibles, i ens permetem el luxe de somiar una mica i enganyar els nostres sentits.

    Quan pugui aniré llegint més relats teus.

    Enhorabona per com escrius i el que transmets :)

  • Magnífic[Ofensiu]
    Simon | 21-04-2008 | Valoració: 10

    El món és ple d'aquests amors sens correspondència, més del que sembla. El DELIRI és un magnífic exemple humà. Un amor absolutament impossible, una passió sense futur, com la del drac per la princessa, com la de la donzella pel cavaller.

    Feliç diada.

  • Clar de lluna | 17-04-2008 | Valoració: 10

    ...molt bones!

    Quin relat, amb un gir final excel·lent! a mi el què m'ha passat és que he imaginat una dona enamorada del seu ginecòleg des del principi, però el que no m'esperava per res era que ella fos monja! Bona prosa, es llegeix amb facilitat i et deixa amb ganes de més! Tens el do de la paraula, moltes gràcies!

    Una forta abraçada!

  • Una infidelitat d'altura.[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 07-04-2008 | Valoració: 10

    No se'm hauria acudit mai que la protagonista li estava posant les vanyes a Déu... jejejej

    No, seriosament. La sorpresa final és un dels grans valors d'aquest relat. Mentre el llegia no m'he pogut estar de fer-ho sense buscar constantment una pista que em digués perquè aquest amor era tan impossible.

    També m'ha semblat molt tendre la part "amatoria" del text, de fet, ha contribuït força a fer més gran la sorpressa del final.

    M'ha encantat.

    Una abraçada.

  • Quin deliri![Ofensiu]
    Xocolatina | 22-02-2008 | Valoració: 10

    I no te l'havia comentat jo?
    No m'estranya el munt de comentaris, perquè el relat és magnífic, m'estranya que no digués res quan el vaig llegir, no se.
    Se que m'ha agradat molt, que té de tot i que m'ha deixat amb la boca oberta.

    Una llepadeta delirant!

  • quin final![Ofensiu]
    kispar fidu | 24-01-2008

    ja deia jo que havia d'acabar amb un gir sobtat el repte. No podia faltar-hi!

    Amor impossible per part dels dos...! Una per "no poder-s'ho permetre" i l'altre per haver de seguir les seves eleccions.

    Com va? Què tal les lletres? (i la vida fora de les lletres...?)

    Jo, ja vas veure, que no estic en una de les meves millors èpoques anímicament parlant... i no vas llegir un dels "millors" escrits... però em va agradar el que em vas dir: si les derrotes es repeteixen, el que cal fer és plantejar-se objectius diferents... Sí, i és el que estic intentant encara que costi... Intentar guiar les emocions inconscients em resulta força complicat.

    Crec que tothom s'ha sentit desorientat alguna vegada, sempre va bé però, veure que no ets la única que s'hi troba! recolza!

    Sobre el Repte poètic, ja ho vaig veure! gràcies! El manel també va poder canviar el de la Via del Silencio. Jo aquests dies he estat un xic desconectada però sembla que va rotllant! (almenys pel fòrum no paren!)

    Vindràs al sopar? jo al final, i definitivament sí. No recordo si t'he vist per la llista... ja hi faré un cop d'ull quan trobi el moment.

    No tinc el millor dia de comentaris avui, ja ho veig. Però volia passar-me per saludar també! i ja que hi som, desitjar-te el bon any.

    ens veiem entre lletres,
    Gemma

  • Delirant[Ofensiu]
    megane | 08-01-2008 | Valoració: 10

    Un relat delirant!
    Torno a llegir prosa. També m'interessa.
    Els exàmens no han sortit bé. No massa.
    Tornaré a participar més endevant.
    Gràcies pels teus comentaris.
    Pels teus relats. Pels poemes. Pels consells. Per les opinions. Per tot.
    m

  • D'any en any[Ofensiu]
    franz appa | 15-11-2007

    Uns esclat de llum i passió cada any, un a l'any. D'altres s'han conformat amb menys, d'altres han enterrat i reprimit tots els seus desigs, carnals i espirituals (no hi ha esperit sense carn, no almenys entre nosaltres i sobre aquesta "vall de llàgrimes").
    Genial, com sempre. Efectiu, com sempre, el final. Quasi se m'ha escapat el riure... (L'he hagut de reprimir per motius inconfessables).

    Un petó,

    franz

  • Sorpresa!![Ofensiu]
    Siena | 10-08-2007 | Valoració: 10

    Un relat amb sorpresa!!
    primer presentes el personatge que parla per dins, desde els sentiments,
    i al final la veiem objectivament amb la seva vestimenta "professional", que en aquest conte es definitiva,
    ha estat una bona i agradable sorpresa!!

  • Com pot ser...[Ofensiu]
    MarBlava | 19-07-2007 | Valoració: 10

    que en dues línies puguis fer-me canviar la visió que he anat construit al llarg del relat?

    No deixaràs mai de sorprendrem amb aquest joc de màgia que saps utilitzar amb tant d'art...
    i que m'oblga a rellegir el text per trobar les mil diferències de la lectura anterior...

    El personantge m'ha conmogut, realment l'amor és misterioós i te moltissimes cares...
    Una abraçada!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Nubada | 09-07-2007

    És fantàstic.
    Un argument que, mal portat, podria ser ben barroer i irreverent. I el converteixes, en canvi, en un relat sorprenent.
    Tal com tu mateixa l'has marcat en les categories ho té tot: és eròtic, social, crític, biogràfic (biogràfic? que ets monja...? he, he...), divertit... fantàstic!

  • Com sempre....[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-07-2007 | Valoració: 10

    fas que el lector quedi enganxat a la lectura del teu relat fins a voler-ne més, arribar a un final que quasi bé sempre sorprén per la seva originalitat i sovint per aquesta gran imaginació que has demostrat sobradament en tot el que t'he llegit. Un cop més, hi has posat un final que m'ha fet somriure d'orella a orella.
    I segueixo...

  • m'has emocionat amb el teu comentari[Ofensiu]
    ANEROL | 30-06-2007 | Valoració: 10

    t'ho agraeixo molt.
    he llegit el teu relat i m'ha estranyat no trobar un comentari meu perquè ja l'habia llegit; el que passa és que ha vegades es penja aquesta pàgina i tan els comentaris com els relats em desaparèixen, i bastants vegades succeeix.
    Trobo aquest relat inteligent, perspicaç, al rellegir-lo m'he adonat què (i aquí està la genialitat, espero no confondre'm, i l'amor impossible) era una simple revisió ginecològico anual a una monja, el que m'ha explicat el per què " ell no sabrà res". Estic errada?

  • Molt apassionant,...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 30-06-2007 | Valoració: 10

    ...amb un toc d'èxtasi literària al final. Gaudir del sexe hauria de ser una cosa feta amb tota llibertat moral, perque sinó es creen murs, com tu expliques. Però la societat en la qual vivim està feta tant de miracles com de desgràcies, i moltes vegades és difícil saber què ens depara el futur, pròxim o llunyà.
    El sexe és una de les coses que porten a més gent de cap, i està massa vinculat als sistemes mediàtics. Acceptar-ho, per molta gent, ha de ser realment dur.


    Sergi

  • "sense comentaris"[Ofensiu]
    Josep Gros i Prim | 26-06-2007 | Valoració: 10

    No m'estranya en absolut que tinguis tants comentaris, perquè tant la forma com el contingut dels teus escrits són magnífics, fins al punt de deixar-nos als teus lectors
    "sense comentaris".

  • Un encant[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 20-06-2007 | Valoració: 10

    Aquesta sí que és una bona història d'amor (im)possible.

  • "És una llàstima...[Ofensiu]
    rnbonet | 17-06-2007 | Valoració: 10

    ...que no l'haja escrita jo, aquesta història", he pensat, amagant la rialla entre dents. T'he tingut enveja, companya: del tocs diferents que has sabut donar al relat, del tempo pausat o ràpid que t'has tret de la mànega per arribar al colp final, talment com una carcassa que anuncia el final del castell d'artifici. Enhorabona! I salut i rebolica!

  • I no t'agrada més....[Ofensiu]
    brideshead | 08-06-2007

    aquest número??

    Perdona la broma, no me n'he pogut estar...

    Tornaré "com Déu mana".

    Una gran i forta abraçada!

  • També tenen necessitats.....[Ofensiu]
    Naiade | 08-06-2007 | Valoració: 10


    Un relat que engloba totes les categories d'estils literaris.
    M'ha encantat com tots els teus relats. Saps donar-hi un toc de genialitat únic. Em sento afortunada de poder-te llegir i comptar em la teva amistat.
    La primera lectura de "Deliri" sorprèn. No és que no me'n esperes alguna, ja m'hi tens acostumada, però no deixa de meravellar-me la gran capacitat de descriure i fer viure el que expliques.
    Quan el rellegeixes, és interessant anar-te fixant en les pistes que anaves donant, per arribar al desenllaç. Deu ser trist tenir uns sentiments i necessitats com la teva protagonista i tenir que reprimir tot el que sent. Segur que n'hi ha més de una que si sentiria reflectida.

    Una abraçada ben forta gens reprimida.

    Naiade


  • Diria...[Ofensiu]
    Aquarela | 05-06-2007 | Valoració: 10

    M'atreveixo a dir que has dibuixat els moviments, amb tocs de pinzell del color precís i has pintat els sentiments amb el to exacte, fins que el DELIRI es fa palpable.
    Una pinzellada d'afecte per a tu!

  • Final inesperat[Ofensiu]
    anaoj | 02-06-2007

    Magnífic, com sempre paraules justes boniques toquis el tema que toquis. Els temes d´amors impossibles sempre m´atrauen.

    Gràcies per dir-me l´error en la poesia El mar, no mé´n havia adonat , ara ja l´he enviada bé, i he dit que esborrin la que estava equivocada, com em vas dir.

    Un petó

    Anaoj

  • Als teus desitjos habituals[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-06-2007 | Valoració: 10

    deixant deleitats els més sabis amors. sorprenen per la perfecció que duen els mots., són un convit a la lectura fent grans les paraules i petits els instants.

    Lèvingir

  • olei.... [Ofensiu]
    Noia de vidre | 31-05-2007 | Valoració: 10

    reverències a n'aquests mots, sorprenen jo no ho esperava.
    deliris de dona, encanten...

    un petonet poetessa.

  • Un desenllaç sorprenent![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-05-2007 | Valoració: 10

    I, alhora, tan sincerament humà. No és una sorpresa que parteixi d'una situacio rocambolesca, com estem acostumats a trobar-nos moltes vegades (o a escriure moltes vegades, jeje). És una situació perfectament quotidiana, fruit d'una privació assumida lliurement per la protagonista en qüestió (o no, si tenim en compte l'edat, amb la qual cosa ens trobem potser davant d'una certa crítica social, per afegitó). I en aquest marc. ella es retroba amb un amor que esdevé passió. Una passió de la qual n'exterioritza el més mínim indici d'efervescència. I aquest és un sacrifici del qual ha de sentir-se molt segura. Molt, perquè d'acord que hi ha una diferència d'edat important, segons ens dius, entre el metge i ella, però no sembla que ella vulgui replantejar-se res en relació a la seva vida. Una reflexió interessant. I molt dura. Un deliri, realment.

    No entro ni a comentar els aspectes formals: què podria dir-te? El text està molt ben redactat!

    Et torno l'abraçada virtual! Fins aviat, salut i lletres,

    V.

  • Excitant els sentits[Ofensiu]
    Valentí Valent | 29-05-2007 | Valoració: 10

    Excitant i trist al temps -cosa difícil d'aconseguir- per impossible i per sensual, un regal per als sentits.
    Endavant l'imaginació i la creativitat!
    Valentí Valent

  • Glaçat[Ofensiu]
    trumfa | 28-05-2007

    Si, glaçat és com m'he quedat al final de la història. Coneixia perfectament la teva capacitat de transmetre sensacions i d'inventar situacions, però mai m'hauria imaginat aquest acabament. Has fet una barreja divino-terrenal tan explosiva que no ho supera ni un combinat d'absenta. No paris de sorprendre'm.

  • Els tòpics del porno.[Ofensiu]
    pellpintada | 28-05-2007

    Un relat de puta mare, dignificant els personatges clàssics del porno.
    Vejam quan t'atreveixes amb un guió.

  • Ha estat entre ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 26-05-2007 | Valoració: 10

    ...sensual i romàntic alhora i resulta que era de qui menys t'ho podies imaginar la persona menys sensual del món: Una monja. Molt bo

  • ginebre | 25-05-2007

    fort, que bó! Que bé que escrius! Quina delicadesa de història, llenguatge i forma, amb tota suavitat fins a la sorpresa final.
    M'ha encantat unaquimera, et felicito molt!

  • un repte molt bo[Ofensiu]
    gypsy | 24-05-2007 | Valoració: 10

    i meravellós. Magnífica l'estructura i com vas desfent el nus de la trama sense donar pistes abans d'hora.
    Una prosa exquisida, com ens tens acostumats i un plaer llegir-te.

    petons.

    gypsy

  • Impossible ???[Ofensiu]
    Narcís Juanola | 24-05-2007 | Valoració: 9

    Passo a acomplir l'amenaça que et vaig llençar en el darrer comentari. M'hauràs d'aguantar sovint. Passant al relat t'he de dir que l'he trobat molt suggerent...intens... però potser no tant impossible...no trobes ?
    Ahhh .... només una cosa...hi ha certes paraules en el text que grinyolen sobre el to general del relat : gorja, escaldufava, emborratxa. Potser gola, cremava i embriaga haguèssin estat més en el to .... però bé...és només una opinió.

  • erotisme celestial[Ofensiu]
    xelofont | 24-05-2007

    la veritat, primer et volia agraïr els teus comentaris, la veritat, quant vaig entrar aquí quasi per nassos ja et vaig observar, segurament per la valoració que tens, peró ja saps que a vegades el programa més vist de la tele no es el millor, peró al llegir-te vaig entendre que escrius fantasticament i toques mil temes a la perfecció, aquest relat l'he trobat tant sorprenent com el que esperes d'un relat que no et deixi indiferent, de fet mai ens deixes així, de veritat, et felicito i ja m'he quedat la teva abraçada, gràcies a deu!!!

  • deliciós![Ofensiu]
    glauca | 24-05-2007 | Valoració: 10

    Erotisme, intriga, originalitat, picardia i genialitat; entre d'altres són els ingredients als que ja ens tens acostumats. Enhorabona un altre cop! M'has fet créixer la saliva,eh! Finalment la rialla incondicional que saps dibuixar-nos. Tot un plaer!

  • Relat polivalent[Ofensiu]
    ciosauri | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Acabada la lectura, un primer moment de diversió pel parany que ens ha parat l'autora, un segon moment de compassió (pobre enamorada sense esperances!), i un tercer moment de reflexió: ella té una il·lusió per continuar vivint un any més, i això ja és molt. L'he rellegit, i en una segona lectura he valorat especialment l'adequació del vocabulari i de les expressions utilitzades a una personalitat ingènua i en unes circumstàncies excepcionals. Està molt bé, Unaquimera!

  • phanthon | 23-05-2007 | Valoració: 10

    m'ha encantat tot el relat, la descripció i sobretot el final!!! xD molt inesperat i la situacio es divertida

  • Delirant[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 23-05-2007 | Valoració: 10

    delirant , m'omples d'emocions, de sentiments, de secrets, d'amors impossibles!
    i un altre cops em sorprens!

    Sort, molta sort,
    Pell

  • Sense paraules![Ofensiu]
    Flor de Sinera | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Fa poc he descobert aquest racó d'internet. M'ha sorprès. I també m'ha sorprès trobar gent com tu, que escriu amb tant de sentiment.
    M'ha fet pensar molt en mi, sobretot en les coses que creia haver deixat enrere.
    Et felicito, les paraules del teu relat han recorregut cada mil·limetre de la meva pell.

    Continuaré llegint-te, endavant!

  • Dijuni[Ofensiu]
    Anagnost | 22-05-2007 | Valoració: 10

    Després de vint dies sense les teves paraules, un nou relat ve a satisfer les nostres fams insatisfetes dels teus escrits. Amb quina mestria ens sedueixes i ens menes cap on vols, per a després desfer-te de nosaltres amb aquella gir que mai no hauríem sospitat. I tot amb l'elegància de qui transita pel discurs com la libèl·lula que va de tija en tija. Uf!

  • F. Arnau | 22-05-2007 | Valoració: 10

    El teu relat, que no he esbrinat fins els darrers paràgrafs (com manen tots els "canons"), és una crònica, molt més real del que ens pensem, d'allò que passa quan hi ha una situació que va contra-natura, com ho és el cas que tan esplèndidament has relatat...
    "La carn vol carn no s'hi pot contradir..."
    -AUSIÀS MARCH-

    Una forta abraçada!
    FRANCESC

Valoració mitja: 9.97

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5317 Comentaris

503183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket