Deliri Dalí

Un relat de: Montse Canes

M'estremeixo cada cop que t'acostes,
quan sento els teus llavis en el meu secret,
després del llarg camí que has emprés
des de els meus cabells fins a trobar recer.

Traces en el meu cos una corba definida
dibuixada amb el rastre de la teva saliva,
uneixes els meus pits amb la meva cintura
i en el meu melic hi dibuixes una lluna.

T'entretens dolçament allà on estic humida
et sento com un violoncel fet a la meva mida,
aferrada als teus cabells t'empenyo fort
contra la meva cadera intranquil·la.

I tu segueixes acaronant-me amb fragilitat
amb por de trencar-me les ales
ja que dius que el meus cos t'ha recordat
una oreneta amb les plomes trencades.

Segueix aferrissadament una lluita en silenci
ens mirem als ulls sense saber escollir
dubtem per que la delicadesa no es trenqui
i el desig furiós que em senyala per posseir.

I de sobte et sento més endins que mai,
empenys fort el meu cos i el teu, el nostre cos,
m'impregno de la suor del nostre ball,
et sento en el cap, en l'ànima, en el cor.

Les orenetes arriben el mes de març
i amb el fred tornen a marxar,
però n'hi ha una que en la cua té un dibuix
i està pensant en no emigrar.

Comentaris

  • Un admirador[Ofensiu]
    Jimbielard | 20-04-2008 | Valoració: 10

    ondia, Montse.. m´ha agradat moltissim aquest poema... m´encanta la fluidesa ( si em permets entrar per aqui) del teu llenguatge, doncs es fàcil d´entendre ( be, el que jo entenc, clar) i m´ha sorpres gratament doncs reitero el que penso d´aquesta pàgina que em te totalment enganxat que hi ha molt autor de gran nivell per aquests voltants.. i pel que veig. encara que fa poc que hi ets.. tu en seràs complice....

    Un admirador d´en Dali.. i ara... Teu.

  • La teva estrena (encara no hi ha resultats, a hores d'aquest comentari)...[Ofensiu]
    deòmises | 17-04-2008 | Valoració: 10

    al Repte Poètic Visual és astoradora. Un quadre que impressiona quan veus les darreres imatges del geni junt a la perfecció formal i el bon gust dels traços...

    El teu poema és bell, formalment, ja te'l vaig comentar en veure'l al teu bloc i ja et vaig dir en aquell moment que la darrera estrofa em feia més el per a la versió blocaire (Quina sorpresa... Veure el teu poema penjat a la proposta d'en Salgado i meva, i visitar el teu blog i trobar-ne una versió del poema. La darrera estrofa m'agrada més que la del RPV, però tot és qüestió de gustos. El meu no és l'únic, per sort.)

    De nou, gràcies per la teva aportació i ajudar que el repte de poesia segueixi, amb el teu granet també ho aconsegueixes.

    Gràcies, d.