Delícies de tu

fa fora l'ansietat, costa de creure però és veritat
gràcies per llegir-me, m'alegre que t'agradi
aquesta setmana no tinc massa temps i molta autocensura, és a dir tinc el poema al cap, però no les paraules o no les paraules que la gent espera escoltar

fins i tot quan es dóna i no es reb....
Faig una reverència per la manera d'escriure aquestes delícies i per a deixar-nos palpar els sentiments clars i nets que l'ornen.

Un bravíssimo per a tu, brides

angie

darrera el teu poema s'amaga o es deixa veure una gran poeta i una gran persona

Realment els sentiments tenen la força suficient com per fer-nos tirar endavant. M'ha encantat el teu poema, dolç, i amb molta sensibilitat que despren ense dubte aquesta força que ens dona l'amor no li tinguem por.Un peto

uO q dolç! t'haure de llegir mes sovint.
petons!

XaRoPDeTu

francament, una delícia!
i és que no hi ha motor més gran per canviar el món que l'Amor que és capaç de transfigurar una realitat crua i gris en un somni propi, mutu i compartit.

felicitats!

El títol ja és un aperitiu del que vindrà.
Després venen les tapes, fetes de pocs versos cadascuna, que tu destapes per mostrar-nos les delícies de l'amor.
Enveja!

Com m'ha agradat!! Quin orgull per la persona que t'inspira aquestes paraules!! Paraules que enllaces a la perfecció, una rera l'altre, i que li donen al poema una harmonia digna d'elogi!
Gràcies pel teu comentari i la teva benvinguda!! M'ha fet molta il·lusió!! Celebro que t'agradin les cites de H.Hesse, és sens dubte el meu autor preferit, i si t'agrada llegir et recomanaria "Demian", ho considero l'obra mestre d'aquest genial escriptor alemany.
Bé! Fins un altre!! Et seguiré llegint! Una abraçada!
GuSPIRA

És una petita obra mestra. Sense paraules. Realment.
Em trec el barret.

Bruixot

petjada a petjada, mmm, quina delícia!! Amb el seu estil, amb tota la seva força, mmm, ens doneu delícies de vos, mmm, uns ulls, un somriure i una abraçada per lluir tot l'amor, mmm, preciós princesa de la planura de York. Vos ens enciseu amb el vostre art. Als seus peus, un humil aprenent.

Ohcapità.

D'AQUEST POEMA m'ha agradat les ganes i impetu que li impregnes.Fet que li dóna molta força.
Potser el que menys m'ha agradat són alguns mots que m'han sonat a topics.
SALUTACIONS

...llegir-te!

Fas poesia de l'enyor, del record, del passat... i sempre amb aquell punt d'optimisme que enfoca la mirada endavant. Sempre endavant.

Aquest poema obre portes del passat: els ulls, el somriure, el cor... fins que la poetessa reconeix haver-se retrobat amb la persona a qui dedica els versos. I és aleshores, just aleshores, quan es veu forta per començar a tancar aquestes portes. Perquè és aleshores, just aleshores, quan tot pren de nou un significat:

"I sabré tornar-te
tota la claror del mar,

l'encís d'un somriure
captivat,

la certesa d'una carícia
volguda,"

Però no només es dedica a tancar portes (i perdó per repetir-me tant), sinó que prova d'anar més enllà, d'obrir un nou horitzó conjunt, ple:

"i caminarem junts,
mà amb mà,
amb pas ferm,"

Tots dos avancen per trobar, per fi, el millor camí, la pàgina més bella...

"la més exquisida,
l'única que saben escriure
dos cors apassionats."

Fins la propera,

LLIBRE

PS.- M'encanta que em consideris màgica... sempre aixeca la moral, rebre qualificatius d'aquest tipus. Però et ben asseguro que sóc una dona del més normal, i que sovint, al llarg de la meva vida, he decebut a força gent. Però gràcies.´
Un petó.

Delicies delicades i plenes de joia i esperança, de l'alegria d'haver trobat un petit tresor amb ulls de mar i mans inspiradores. Aquells calfreds de vida...

Quina enveja mes sana al llegir-te!

Vaig de somriure en somriure, a veure amb que mes em sorprens!!

Una abraçadassa i gracies per ser-hi tant i de tant bella forma!!!

m

aquest tu, que li regales aquestes paraules tan dolces. Molt bonic aquest poema!

i moltes gràcies pels teus comentaris... de debò que s'aprecien molt! no em tornaré a queixar més al fòrum!!

i el mar, un somrriure i un somni, un cor i una dolça abraçada...
Asociacions d'una delicada sensibilitat.
"Inventarem horitzons i desigs", quin proposit més bonic i agosarat.
I tot, en versos armónics i suaus.
No tinc cap dubte que dibuixareu la pàgina més bella.
Petons!

el teu optimisme, el to esperançador dels teus versos, la musicalitat positiva del teu poema, aquest amor fet perdurar en el temps i en la suavitat del tacte diari...
tens mans de seda per tractar l'amor i els temes en general i aconsegueixes que el lector s'ompli de vitalitat i de somnis... perquè amb paciència i senzillesa i gens d'agressivitat... tot és possible en la convivència de dos que s'estimen.
una abraçada!!!