DELERA L'ART

L'ull del meu sentiment modela amb fets digitals l'espontaneïtat del bé per crear bellesa. Jo ho anomeno art...
Però avui
he vist com delera l’art,
he experimentat aquet patiment de l’anhelar.
Poeta de la bellesa, de la vida,
l’ull del meu esperit observa
el deliqui del sentit interpretat,
inspiració, essència...
plasmada espontaneïtat
d’aquest do negligit per la frivolitat.
La mediocritat ompli profunditats
d’un abisme revelador
ja farcit de ments estimbades i captives.
Pou de vacuïtat.
Com usurpeu la llum de la virtut, bandits?
Cap indici, cap espurna,
no puc connectar... com puc trobar-te, art?
Ullprès del teu afany,
veig com deleres...
per aquells egregis dies.