Del sojorn a l'enyor...

Aquest poema té l'honor de ser el primer poema meu que guanya un repte poètic a RC, la qual cosa em va omplir de gran satisfacció. Espero que us agradi.

És sojorn, és espera,
cada replà en pujar.
Tot assaborint l'afany,
és respit, és il.lusió…
és somni, que l'alè estalona
en girar-se i veure el Cel.

És enyor, és confidència
cada esglaó en baixar.
És assaborir el present
per poder guardar el record.

No cal que miris enrere,
potser mai més tornaràs
però el teu esperit,
que és ben viu,
ha quedat gravat per sempre
per la màgia de "la nuit",
per olors, per sensacions,
per imatges i emocions.

De la Terra, al Cel escales…
Del Cel, descens a la Terra;
i al bell mig, com Purgatori,
Imatges, immortals imatges,
espills ,de París reflex,
lladres del seu esperit.