Del màgic arbre de l'oblit (poema amnèsic)

L'amnèsia és el fruit
Del màgic arbre de l'oblit.

Ahir una fruita vaig arrancar
I de meu cor, la paciència es va esborrar.
Una altra fruita vaig arrancar
I l'odi també se n'anà.

L'amnèsia és el fruit
Del màgic arbre de l'oblit.

Demà agafaré un altre fruit
Per a que del meu amarg cor, s'esborri el seu record
El record d'un bell amor
Que no parà en cap lloc.
El record de tants dies vetlant
Per a que ella pugués sobreviure a tan fatal desenllaç.
Un cotxe l'envestí
Acabant així amb el seu preciós somriure carmí
I les seues pupil·les,
Joies de col·leccionista,
S'acabaren empal·lidint.
Al fons del cementiri municipal
Descansa el cos, l'únic record encara viu en la memòria.

L'amnèsia és el fruit
Del màgic arbre de l'oblit.

I per a pelar l'arbre
Agafaré l'últim fruit
Un fruit enverinat
Que em durà fins a ella tot ple de felicitat.
I així el món es llevarà un pes de sobre
Perquè, al fi i al cap:
Qui ens vol de veritat?
Qui ens estima fins a morir?
Reflexioneu, mentres jo,
Em menjo el màgic fruit del màgic arbre de l'oblit.