Déjà vu

Un relat de: Naiade
La Laia, és una velleta eixerida i simpàtica que tinc de veïna; de tant en tant la convido a berenar. M’agrada escoltar-la, i ella sembla rejovenir explicant-me històries; moltes d’elles de quan treballava en un geriàtric del Maresme.

Un dia solejat de primavera, mentre contemplàvem el mar des de la terrassa del meu àtic a Premià, la ment li va volar cap al passat; un lapsus potser afavorit per l’entorn, la va portar a reviure aquell secret, fins aleshores tan ben guardat.

Va començar així:

- Com ho puc fer per ajudar la Carme i l’Esteve? Els queda tan poc temps...

- Ja sé que no està bé el que em bull per cap, però... si el marit de la Carme amb el deteriorament senil que té no s’adona de res, quin mal li pot fer?

No vaig voler treure-la del seu embadaliment, d’una part per no espantar-la, per l’altra, encara que em fa recança dir-ho, la curiositat em podia.

Es va girar, fixant la vista en un punt indefinit, i va seguir:

- Carme, bonica, no et torturis més. No feu mal a ningú! Ja sé que t’estimes el teu marit, però el fet de trobar-te aquí amb l’Ernest el teu primer amor, de qui vas perdre el rastre durant la guerra, ha fet aflorar els teus antics sentiments i els d’ell també.

- Sí, sí, ja sé que els dubtes i el sentiment de culpa et rosseguen. A mi no m’has de convèncer... ets tu qui ha de decidir. Però, saps què et dic: que tot plegat sembla un senyal, diuen que res no passa per casualitat...

De cop i volta la Laia es va trasbalsar.

- Ai Déu meu; què he fet?

En veure que la dona patia, li vaig tocar lleument el braç i va adonar-se d’on era. Va plorar una bona estona aferrada a mi. Ja més calmada va dir-me que els va arreglar una cita nocturna. El destí però, havia volgut que morissin plegats.

- Era el meu secret saps? I mira ja he traït la meva paraula.

Vaig abraçar-la amb tendresa i li vaig repetir el que ella havia dit a la Carme:

- No et sentis culpable Laia, diuen que res no passa per casualitat...

Em va mirar alleugerida i un somriure murri va treure ferro al moment.

Comentaris

  • Vés per on aquest secret se m’havia escapat.[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 29-05-2011 | Valoració: 10

    Vés per on, amb una mica de sort, aquest comentari serà el que farà mil u. O sigui que ja podràs parlar dels mil i un comentaris
    Tu continua escrivint, que jo et continuaré llegint.
    —Joan—

  • He descobert quin és el secret[Ofensiu]
    nuriagau | 09-04-2011

    El secret d’aquest relat no és el d’explicar-nos una infidelitat és el saber crear una història amb uns personatges tan entranyables i un narrador sensible.
    Ens seguim llegint.

    Núria

  • La confessió d'un secret[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-03-2011 | Valoració: 10

    Quina bona entrada que té aquest relat, per moltes raons:
    La presentació que fas del personatge principal, la Laia, fa que aquesta velleta “eixerida i simpàtica” resulti agradable des del primer moment i per tant el punt de partida és grat.
    L’al•lusió a la contemplació del mar relaxa a qualsevol lector, ni que sigui a nivell inconscient, amb la qual cosa s’aconsegueix iniciar la lectura en bona actitud.
    Avui és un dia solejat de primavera, així que el marc resulta molt apropiat per llegir el teu relat.
    I, a més... A tothom li agrada assabentar-se de secrets ben guardats, tots tenim aquella miqueta de curiositat que s’excita en saber que s’apropa una confessió! ;-))

    Per tot plegat, l’escrit a partir d’aquest punt, és més que llegit, devorat!

    M’ha alegrat descobrir que totes dues hem participat en la convocatòria d’aquest mes dels “Secrets”. Ja saps que m'agrada coincidir amb tu!

    T’envio una abraçada una mica murri,
    Unaquimera

  • Deliciós![Ofensiu]
    brins | 17-03-2011 | Valoració: 10

    Un relat encantador, tendre i emotiu com tots els que escrius.

    És una història entranyable i valenta que et fa sentir molt a prop dels protagonistes; et permet entendre un comportament potser insòlit, però molt humà.

    Gràcies per les teves paraules de suport durant aquest dies passats, Montserrat. Agraeixo molt els teus emails.


    Rep una molt afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Hola, Naiade![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-03-2011

    Quins personatges més tendres has creat! A vegades els lapsus poden portar problemes seriosos, compromesos, però en aquest cas el que fa és establir una mena de complicitat no tan sols entre les dues dones sino també en el lector. I tot plegat gràcies a la naturalitat i la destresa que tens teixint històries.
    T'envio una abraçada acompanyada d'una palmellada a l'espatlla per donar-te l'enhorabona pel teu "Déjà vu"

    Mercè

  • jos monts | 14-03-2011

    Un bon relar de tendresa tot escoltant la Laia.
    M’ha agradat la solidaritat de la Carme
    Salutacions
    Josep

  • El coneixement de la Làia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-03-2011 | Valoració: 10

    És una meravella llegir un relat teu. Talment sembla que els personatges existeixin de veritat, donada la seva credibilitat i proximitat amb el lector. M'ha agradat molt i molt la forma d'actuar de la Làia.el somriure final és molt significatiu. Felicitats! Una abraçada.
    Aleix

  • la tendresa,[Ofensiu]
    Lavínia | 12-03-2011

    Nàiade, forma part de la visió del món que tenen algunes persones i tu la poseeixes. Aquest relat n'és plena.
    La veïna, els amics i el secret traspuen una tendresa senzilla, natural com és el record a través de la vellesa.
    Felicitats
    Lavínia (Glòria)

  • molt bonica història[Ofensiu]
    joandemataro | 12-03-2011 | Valoració: 10

    ben explicada i plena de tendresa
    gràcies pels teus comentaris tan amables
    fins ben aviat
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com