Deixant de ser

Un relat de: Nurithy

Deixant de ser

Que se n'ha fet d'aquella noia,
que perseguia els seus objectius,
on han anat a parar les seves ambicions,
on dormen ara les antigues il·lusions?

Deixant de ser l'antic,
tot el nostre cor ferit,
la visió perd sentit,
l'ull roman adormit.

Caminant per vells camins,
oblidant antics desigs,
l'encís l'adorm en la nit,
somiant en un món mig buit.

I vaga buscant una nova raó,
inquieta en una pau fora de lloc,
ella espera retrobar allò perdut,
ella tem que el destí l'hagi vençut.

Deixant de ser l'antic,
tot el nostre cor ferit,
la visió perd sentit,
l'ull roman adormit.

I recorrerà els racons més amagats,
I vorejarà els inferns de la memòria,
I l'ànima tremolarà per les antigues glòries,
I seguirà buscant sense fí
allò que ja va ser enllestit.

Comentaris

  • Fa temps que em vas comentar[Ofensiu]
    deòmises | 22-04-2008 | Valoració: 10

    (i avui he trobat el teu comentari). Sí, sé que tard, sé que de ben segur no t'arribi el meu comentari perquè ja fa 4 mesos llargs que no deixes res a la pàgina.

    Gràcies per aquelles paraules, de veres.

    Ara, després de llegir el teu poema, i la teva biografia, em queda més clar que tothom ha d'aprendre, seguir buscant. No pels errors sinó pel que dius i com ho dius.

    Els interrogants m'agraden, si passeges de nou pel meu espai ho veuràs. N'és ple d'interrogants perquè també estic en ple aprenentatge.

    Gràcies, de nou, i espero tenir notícies teves (textos seria una bona manera no?), d.

  • només s'és[Ofensiu]
    instants | 09-04-2007

    presoner quan hom s'enfonsa entre els murs que aixeca un mateix, potser per por a fracasar o potser per la por a triunfar ..qui sap quan i com s'aixequen les pedres que ens fan presos de nosaltres mateixos però és cert que si podem conmstruir també podem destruir les nostre pròpies cadenes... tindràs valor?

  • Ja no som...[Ofensiu]
    Ningú- | 21-03-2007 | Valoració: 9

    ... i mai serem allò que un dia vam voler; per què?
    M'agrada molt el teu poema! Que se n'ha fet de tots nosaltres? Aquest poema és un exemple de realitat...
    Molta sort!

    Ningú-

  • Hi ha cops...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-01-2007

    ...que la vida ens deixa tirats a la vorera, malferits i amb la mirada borrosa, però hem de fer l'esforç de recuperar-nos, descansar i tornar a fer camí. Ens tornarà a llançar a fora? No cal pensar-hi, el passat és passat i el futur encara ha de venir.
    Mercés pel comentari i una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

33404 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!