Deixa'm quedar-me.

Molts cops lluites per una causa, sabent-ne l’efecte.

Creiem que som suficientment madurs i madures, i suficientment capaços i capaces de poder canviar aquest efecte... però no.
Evidentment tothom ho fem i,jo mateixa, no penso deixar de fer-ho, però parant-nos a pensar... és necessari? Jo més bé diria que és una pèrdua de temps.
Fem créixer el temps d’oblit i, així, aconseguir que cada cop sigui més difícil oblidar l’efecte que tan poc desitjaves.
Les coses són com són, per desgràcia no som suficientment evolucionats com per poder canviar el futur de la causa.
Realment, tot i que existís la mísera possibilitat de poder canviar l’efecte, no sé si seria capaç de fer-ho. No, els humans no som suficientment capaços com per poder fer-ho; sigui pel que sigui: per por, per sentiments, per vagància ... pel que sigui.
Hi ha gent que, fins i tot, no ho faria perquè creu que les coses passen perquè han de passar..en canvi jo, no. Crec que les coses van passant, i nosaltres som els que anem escrivint gran part del nostre futur... però, tot i així, hi ha coses que passen i no les podem canviar, tot i voler. No som suficientment evolucionats.
Un altre punt de vista seria el de pensar que és inútil continuar. Per a que continuar si estàs anant per un camí que no el vols, no t’agrada i no ets capaç de seguir.


Sigui el que sigui... deixa’m quedar-me.