deixa'm que sigui jo que no et vulgui (fracàs)

Un relat de: nina

Ha quedat eunuca aquesta historia que hauria estat preciosa ( o no tant?). I com que la meva vida és meva, i la vull sentir com em plagui, inventaré rera aquest relat aquella continuïtat que tu has espatllat de cop, amb previ avís, però sense uns arguments sòlids on jo pugui fer surar la pena (o és ràbia?).
Amb unes poques setmanes ens hem fet un fart de sentir, parlar, plorar, abraçar, riure... i què cony, ens hem estimat. Qui pugui dir que per estimar hem de passar la prova del temps, és que és un imbècil. I si tu no haguessis plantat de cop aquest arbust de dubtes (no escriuré ni ni arbre, ni haver fet això, mereixes que accepti) hauríem seguit amb aquest anar i venir precipitat, donant forma al llom d'aquest llibre nostre, al títol d'aquest conte de fades. Amb nits senceres on l'única cosa palpable hauria estat l'abraçada eterna que ens amagava cada nit, a casa teva aquesta setmana, a casa meva la que ve. Hauríem rigut com fèiem, hauriem obviat el temps i haguéssim assumit que qui no és feliç, és perquè no vol. I jo hauria acceptat les tonteries que ets capaç de fer sortir de la teva boca, sense passar pel racional conducte de l'edat que hauries de transmetre i el temps diu que tens. Hauries vist que sóc domable si vull (i amb tu volia), que sé estimar i quan ho faig m'hi entrego incondicionalment. I t'hauries sentit afortunat, jo no vaig regalant el meu cor al primer que passa.
Però... saps què? jo hauria anat fent insostenibles els teus comentaris despectius, m'hauria anat fent petita al teu costat al comprovar que l'admiració (aprovació?) que necessito rebre per tot allò que faig, ja sigui escrit, parlat, dibuixat, fet... a la fi, no hagués arribat de tu. I les converses s'haurien anat fent odioses. I el temps pesat. El teu conte només té principi i final, capítols de l'u al dos. El meu conte té un pròleg, un desenvolupament i un desenllaç que encara no arriba. Tinc mil capítols escrits, i els que encara queden!
Jo hauria estat prou pel que a tu et fa falta, però tu no hauries estat a l'alçada del meu sentir a compartir. Ho hauria vist en poques setmanes més al teu costat, però no m'has deixat consumar-me en la idea, has matat el conte al llegir els teus dos limitats capítols que no van més enllà.
Per això invento, ara i aquí, aquest desenvolupament, que duu al mateix final, però escrit per la nina, fent-la creure que si no hi has volgut ser... , tu t'ho perds. Recordaré aquestes setmanes com am olt precioses, si se'm permet...
... encara que si hi haguessis volgut ser per continuar la història, jo me n'hagués cansat ràpid, de viure un conte amb tu tant ...
... tant mal escrit.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

nina

43 Relats

56 Comentaris

40772 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
So here I am once more in the playground of the broken hearts
One more experience, one more entry in a diary, self-penned
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
Abandoning the relics in my playground of yesterday
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
I'm losing on the swings, I'm losing on the roundabouts
Too much, too soon, too far to go, too late to play, the game is over
T the game is over

So here I am once more in the playground of the broken heart
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over, over
Yet another emotional suicide overdosed on sentiment and pride
I'm losing on the swings, losing on the roundabouts, the game is over
Too late to say I love you, too late to re-stage the play
The game is over

I act the role in classic style of a martyr carved with twisted smile
To bleed the lyric for this song to write the rites to right my wrongs
An epitaph to a broken dream to exercise this silent scream
A scream that's borne from sorrow

I never did write that love song, the words just never seemed to flow
Now sad in reflection did I gaze through perfection
And examine the shadows on the other side of the morning
And examine the shadows on the other side of mourning
Promised wedding now a wake

The fool escaped from paradise will look over his shoulder and cry
Sit and chew on daffodils and struggle to answer why?
As you grow up and leave the playground
Where you kissed your prince and found your frog
Remember the jester that showed you tears, the script for tears

So I'll hold our peace forever when you wear your bridal gown
In the silence of my shame the mute that sang the sirens' song
Has gone solo in the game, I've gone solo in the game
But the game is over
Can you still say you love me...
/(script for a jester's tear- Marillion)

en Lèvingir, Jb i Aurincon_Kuu em van encadenar, pero jo no soc capaç de seguir la cadena!! Please que alg'u em passi les intruccions per una nina torpe!!!

mail:ninaensucrada@hotmail.com
a veure per quan recuperem les ganes de penjar nous relats....