deixa'm que sigui jo que no et vulgui (fracàs)

Ha quedat eunuca aquesta historia que hauria estat preciosa ( o no tant?). I com que la meva vida és meva, i la vull sentir com em plagui, inventaré rera aquest relat aquella continuïtat que tu has espatllat de cop, amb previ avís, però sense uns arguments sòlids on jo pugui fer surar la pena (o és ràbia?).
Amb unes poques setmanes ens hem fet un fart de sentir, parlar, plorar, abraçar, riure... i què cony, ens hem estimat. Qui pugui dir que per estimar hem de passar la prova del temps, és que és un imbècil. I si tu no haguessis plantat de cop aquest arbust de dubtes (no escriuré ni ni arbre, ni haver fet això, mereixes que accepti) hauríem seguit amb aquest anar i venir precipitat, donant forma al llom d'aquest llibre nostre, al títol d'aquest conte de fades. Amb nits senceres on l'única cosa palpable hauria estat l'abraçada eterna que ens amagava cada nit, a casa teva aquesta setmana, a casa meva la que ve. Hauríem rigut com fèiem, hauriem obviat el temps i haguéssim assumit que qui no és feliç, és perquè no vol. I jo hauria acceptat les tonteries que ets capaç de fer sortir de la teva boca, sense passar pel racional conducte de l'edat que hauries de transmetre i el temps diu que tens. Hauries vist que sóc domable si vull (i amb tu volia), que sé estimar i quan ho faig m'hi entrego incondicionalment. I t'hauries sentit afortunat, jo no vaig regalant el meu cor al primer que passa.
Però... saps què? jo hauria anat fent insostenibles els teus comentaris despectius, m'hauria anat fent petita al teu costat al comprovar que l'admiració (aprovació?) que necessito rebre per tot allò que faig, ja sigui escrit, parlat, dibuixat, fet... a la fi, no hagués arribat de tu. I les converses s'haurien anat fent odioses. I el temps pesat. El teu conte només té principi i final, capítols de l'u al dos. El meu conte té un pròleg, un desenvolupament i un desenllaç que encara no arriba. Tinc mil capítols escrits, i els que encara queden!
Jo hauria estat prou pel que a tu et fa falta, però tu no hauries estat a l'alçada del meu sentir a compartir. Ho hauria vist en poques setmanes més al teu costat, però no m'has deixat consumar-me en la idea, has matat el conte al llegir els teus dos limitats capítols que no van més enllà.
Per això invento, ara i aquí, aquest desenvolupament, que duu al mateix final, però escrit per la nina, fent-la creure que si no hi has volgut ser... , tu t'ho perds. Recordaré aquestes setmanes com am olt precioses, si se'm permet...
... encara que si hi haguessis volgut ser per continuar la història, jo me n'hagués cansat ràpid, de viure un conte amb tu tant ...
... tant mal escrit.