Deixa...

Un relat de: deòmises

Deixa la sang
Per a la vida
En la ferida
I en l'esvoranc,

Poma del flanc
Quan és podrida
I sols convida
A caure al fang.

Deixa el record
Per a la mort
I la sutzura

Que, a contracor,
Torna amb pas fort
I no s'atura.

Comentaris

  • Molt bona...[Ofensiu]
    F. Arnau | 01-03-2008 | Valoració: 10

    Aquesta darrera sèrie teua de "Sonets" bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs i migsonets...
    Aquest em sembla el més encertat de tots i, a més a més... amb rima!
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    ... I moltes gràcies pels comentaris!

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305981 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978