Cercador
Deia la cançó
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
'Ansiedad de tenerte en mis brazos musitando palabras de amor....'. I a partir d'aquí el disc estava ratllat i podia sentir-se aquesta part de la cançó mil vegades i si es volia mil i una nits.
La Lola estenia roba i l'escoltava amb el cap moll amb els rulos per quedar ben lleona. L'endemà tota la colla de jubilats marxaven a Tenerife i volia estar seductora. Era una de les vídues que feien més goig, la que més. Ho sabia i la satisfeia. Mentre cantussejava la lletra del Nat King Cole recordava l'Antoniu. L'havien ballada tant! I la vida també l'havien ballada, junts. Massa junts. Massa Antoniu. Massa enganxós. Massa.
Li va deixar la casa, ella que no tenia res i que venia pràcticament de sota el pont. I una fortuna prou considerable com per no haver hagut de treballar en una pila d'anys. No es podia pas queixar.
Somreia, la Lola, mentre amb les pinces de fusta penjava mitjges i calces de blonda de color sépia. Hauria de comprar-ne, va pensar, unes d'un color que fos picardiós, incitant.
Tenia un setantè clissat, i no era pas un pelacanyes.
Duria el vell tocadiscos i el faria ballar quan el dugués a la seva cambra. I qui sap si, amb poc temps i una bona canya, novament casada, heretaria. Nou somriure.
Calia amortitzar la 'ansiedad de tenerte en mis brazos'.
-Ansiedad de tenerte en mis brazos
musitando palabras de amor
ansiedad de tener tus encantos
y en la boca volverte a besar.
Quizás estés llorando al recordarme
y estreches mi retrato con frenesí...
Frenesí? Sí! I va esclafir a riure!
Un rulo va saltar!
La Lola estenia roba i l'escoltava amb el cap moll amb els rulos per quedar ben lleona. L'endemà tota la colla de jubilats marxaven a Tenerife i volia estar seductora. Era una de les vídues que feien més goig, la que més. Ho sabia i la satisfeia. Mentre cantussejava la lletra del Nat King Cole recordava l'Antoniu. L'havien ballada tant! I la vida també l'havien ballada, junts. Massa junts. Massa Antoniu. Massa enganxós. Massa.
Li va deixar la casa, ella que no tenia res i que venia pràcticament de sota el pont. I una fortuna prou considerable com per no haver hagut de treballar en una pila d'anys. No es podia pas queixar.
Somreia, la Lola, mentre amb les pinces de fusta penjava mitjges i calces de blonda de color sépia. Hauria de comprar-ne, va pensar, unes d'un color que fos picardiós, incitant.
Tenia un setantè clissat, i no era pas un pelacanyes.
Duria el vell tocadiscos i el faria ballar quan el dugués a la seva cambra. I qui sap si, amb poc temps i una bona canya, novament casada, heretaria. Nou somriure.
Calia amortitzar la 'ansiedad de tenerte en mis brazos'.
-Ansiedad de tenerte en mis brazos
musitando palabras de amor
ansiedad de tener tus encantos
y en la boca volverte a besar.
Quizás estés llorando al recordarme
y estreches mi retrato con frenesí...
Frenesí? Sí! I va esclafir a riure!
Un rulo va saltar!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436337 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com