Degustadors de sobres de les consumicions, a les terrasses dels bars?

Un relat de: Joan Colom
Aquest matí, en tornar de la meva caminada diària de tres quarts d'hora, m'he asegut en una de les quatre tauletes exteriors d'un bar situat en un xamfrà a prop del supermercat, tot esperant que a les nou obrissin. Normalment, la part sòlida del desdejuni me la prenc a casa: sis maries integrals y tres bocinets de codonyat que organitzo en tres minientrepans (o n'hauria de dir entremaries?). Tot seguit baixo al bar d'enfront de casa i em prenc el café amb llet, i després vaig a donar el tomb habitual. Però, entre que aquest bar ha tancat per vacances i amb els dies insuportablement calorosos que fa és millor posar-se a caminar de seguida, perquè mitja hora més tard ja haurà començat a escalfar, he decidit fer-ho a l'inrevés i d'uns dies ençà em prenc el café amb llet de tornada del passeig.

De la filera de quatre tauletes n'havia triat una d'extrema, perquè pensava que en la intersecció del xamfrà amb un dels dos carrers podia passar-hi més aire. M'havia assegut de cara al bar i donant l'esquena als cotxes aparcats en bateria, perqué a la banda oposada de la tauleta hi havia l'anterior consumició, que el client havia deixat a mitges: sobre un plateret, un got petit mig ple de cafè. Curiosament, quan el cambrer m'ha dut el meu café amb llet, no se'ls ha endut.

Com faig sovint si no tinc pressa, m´he posat a fer els sudokus d'un full de diari que devia haver arreplegat a la biblioteca pública amb wifi on acostumo a anar amb el meu ordinador portàtil per connectar-me a Internet. (He d'aclarir que no gasto smartphone ni em dóna la gana de pagar cap operadora de telefonia per connectar-me a la xarxa.) Doncs bé, en un moment donat un vianant s'ha aturat davant de la tauleta i, sense dir-me res, s'ha pres un glop de cafè i ha seguit el seu camí. Jo no he aixecat el cap per mirar-lo de fit a fit, però de cua d'ull m'ha semblat un home prim i de pell morena, amb pantalons curts i samarreta negra descolorida. Tal i com vesteix la gent ara, per la indumentària no podia endevinar si era un indigent o un playboy, però per la seva actuació he pensat que podia ser un alcohòlic sense recursos que havia tastat el contingut del got pensant-se que era un cigaló i s'havia trobat amb un café sol servit en got; altrament se l'hauria begut tot.

Passats uns deu minuts, jo seguia amb els meus sudokus i torna el mateix individu per on se n'havia anat, torna a parar-se davant meu i torna a agafar el got; però aquest cop se l'ha acabat abans de marxar. Ara sí que m'ha ben desconcertat, perquè m'he quedat amb les ganes de saber què hi havia en el got i per què el desconegut s'ho ha pres en dues vegades. Cigaló o no, ¿potser el cafè era tan dolent que havia volgut seguir la ronda, per si trobava un beuratge millor, i no ha tingut sort? Què n'opineu?

Fa cert temps que torno a veure recaptadors de burilles de cigarret, que recordava de quan era nano (és a dir: almenys fa mig segle!), però és el primer cop que em trobo amb degustadors de sobres de les consumicions, a les terrasses dels bars.

Comentaris

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 23-08-2017

    Sí que, ben mirat, es podrien escriure diversos relats de ficció a partir del personatge misteriós del meu relat. I prometo no cobrar drets d'autor als qui recullin el guant.

    Haig d'aclarir que aquest mes d'agost no sempre vaig al mateix lloc a prendre'm el café amb llet, però sempre m'assec en les terrasses. En comptes de llegir el diari, perquè encara em deprimiria més, com et passa a tu, em dedico a resoldre els sudokus de diaris endarrerits, que és una manera força poca-solta de matar el temps però que em serveix per desconnectar, que també va bé de tant en tant. Parlant de sudokus, fa uns dos anys vaig obrir un blog bilingüe on cada setmana en publicava sis de la meva invenció (en deia Sudokus Hexagonals Simètrics, SHS per als amics), amb les seves solucions. Era un treball força més creatiu i que em donava molta més feina però també més trempera. Tanmateix al cap de 52 setmanes exactes vaig decidir suspendre'l, perquè em vaig adonar que la majoria dels escassos visitants (això sí: de tot el món) no passaven de la portada informativa, segurament perquè no sabien com anar a la pàgina d'entrades (si feien servir smartphone en lloc d'ordinador no m'estranya, perquè aquesta portada devia quedar desmanegada). Tornant a les terrasses, la gent que s'hi asseu la veig molt normal.

    En el bar on vaig la resta de l'any m'assec a la barra i, potser perquè hi vaig més d'hora, la fauna de dos quarts de vuit és prou curiosa, sigui dit això amb tot el respecte: des dels que es prenen el primer cigaló o la primera copeta d'anís del dia i al cap de deu minuts la segona, que molt probablement no saben que són alcohòlics, fins al ludòpata mal afaitat que s'enganxa a les màquines escurabutxaques i, també cada deu minuts, demana al cambrer canvi en monedes.

  • Totes les sobralles són benvingudes...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 22-08-2017

    ...i si així fos sempre, el planeta millor estaria. Hi hauria d'haver més gent així (és clar que amb el perill d'agafar, per exemple, la temuda 'enfermedad del beso').
    El personatge dóna per a un relat més extens, ficcionant qui deu ser, com es deu dir, com viu, com no viu, etcètera. Bé, això va a escriptors. Jo ho faria. Ara: descriure-ho i fer-ne un relat costumista objectiu-subjectiu és un regal i a mi m'ensenya a visualitzar.

    Les terrasses i les cafeteries i si estan englobades en places...quin fart d'observar, de contar...allà -una d'elles- on jo estic avesada a fer-hi estada -tallat, escriure, mirar, llegir el diari i normalment deprimir-meeeee- hi ha, de fixos, la gent d'un centre de malaltia mentat. Un sempre demanant que li paguis un cafè i si li dius que no fot unes raons amb veu de granota espatllada que no acaba; un que s'estira als bancs i mou una cama com si fos un ball menut: una que...i servidora, quan hi és, amb alguna extravagància...sinó: la vida seria aborrida!


    Mena

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 16-08-2017

    Tenint en compte que havia escrit "cambrer" per no embolicar la troca, però que en realitat el bar el porta una parella de mitjana edat que suposo que n'és propietària, la teva hipòtesi és prou versemblant. I, passant d'una acció individual a una de col·lectiva en circumstàncies ben diferents, t'explicaria una anècdota de fa molt de temps si no fos perquè quedaria massa llarga com a resposta al teu comentari. Així que, com que hi veig matèria primera per a un relat biogràfic i social, abans d'una setmana la trobaràs publicada sota el títol "Sopars multitudinaris a Santa Susanna".

  • Jo m'inclinaria...[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-08-2017

    ...més cap a l'opció de que fos una persona sense recursos. Que en passar ha vist que algú havia deixat mig cafè i ha fet un glop ràpid per por de que algú li cridés l'atenció i ha seguit caminant. Com que ha vist que ningú deia res i que tu ni tan sols l'has mirat, no ha pogut evitar tornar per acabar-se'l.
    Si el cafè hagués estat seu, jo crec que t'hauria dit al menys "bon dia" perquè compartíeu taula.
    I el cambrer potser simplement no fa bé la seva feina, però m'agradaria pensar que ell ho sap, que si queden restes algú altre les aprofita, i que per això no recull els gots si no estan ben buits...

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 10-08-2017

    Potser sí. També havia pensat que l'individu en qüestió podia ser un client que hagués trobat el cafè o el cigaló massa calent i hagués aprofitat per anar al vàter del bar o per donar un tomb. La veritat és que em vaig adonar de la seva presència quan es va plantar davant de la tauleta i va prendre el got, però no podria assegurar si sortia del bar o si venia pel carrer. De tota manera, que només fes un glop i fins passats deu minuts no s'acabés la consumició ja és ben estrany, perquè si tan fred volia el cafè li hagués pogut demanar un glaçó al cambrer.

  • Bon ús del detall[Ofensiu]
    wynelland | 10-08-2017

    M'ha fet molts gràcia això de l'entremaries... :) Potser demanar un cafè amb llet i anar-se passejant entre glop i glop és una nova moda (i per això el cambrer no s'ho ha endut).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: