DEGOTIM...

Un relat de: joandemataro

El degoteig parsimoniós de l’aixeta omple el silenci, marcant el segons com un precís rellotge Swatch. Fa dies que ho fa...
En Marc és a taula, sol, menjant-se un insípid tros de pizza reescalfat que li ha sobrat del dinar; no tenia ganes de cuinar. De tota manera, la nevera és buida, com sempre, i els armaris són plens; plens de capses buides, llaunes caducades i bosses de patates amb gust ranci. “ He de fer la compra – pensa- Dissabte, potser.” De fer neteja , ni s’ho planteja… Quin avorriment només de pensar-ho!
La nit ja fa estona que ha tancat la llum a les finestres i l’espai s’ha reduït als quaranta-cinc metres quadrats que ocupen el pis. El so de la gotera s’amplifica quan el soroll del carrer se’n va a dormir. “ Demà l’arreglaré, potser . Ara és massa tard “- pensa el Marc.
El telèfon el desperta del vagareig pels seus pensaments, però no es mou de taula. Amb la mirada perduda en l’únic quadre que vesteix les parets, es beu d’un glop la llauna de cervesa. “ És en Lluís- pensa- Segur que em vol explicar com s’ha repassat a la monitora del gimnàs, com si fos un gran triomf fer-s’ho amb aquella , que ja s’ha repassat a la meitat dels homes i dones que van a les seves classes ! En Marc s’adona que el quadre no li agrada gens; no entén què el va impulsar a comprar-lo, a part del seu mòdic preu.
Calla el telèfon, el degotall es reivindica i torna a marcar el seu ritme cansat, tan cansat com inacabable . El Marc també ho està de cansat, i molt, però no té ganes ni d’anar al llit; es deixa caure en braços del bell sofà, ple de medalles i engrunes de menjar; bressolat pel so del degotim, avorrit de tot, s’adorm… “ Demà potser…”-mormola en somnis.

Comentaris

  • De tant en tant...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-03-2012 | Valoració: 10

    De tant en tant, encara que no parli gaire, em trobo sense paraules. No sé què dir d’aquest curt, curtíssim relat. Aquest relat, que s’aparta tant del meu estil —suposant que en tingui—, m’agradaria haver estat capaç d’escriure’l...
    Molt bo, Joan, molt bo!
    —Joan—

  • crohnic | 25-02-2012

    Has descrit amb mestria l'apatia que s'ha apoderat de la vida del protagonista... Que trist, però real... Espero que no coneguis gaires Marcs (jo en conec alguns)...
    Molt bon relat, company!

  • Monotonia[Ofensiu]
    Materile | 15-02-2012 | Valoració: 10


    M'ha agradat moltíssim, És un relat que pot ser real, molt trist però molt comú per a molta gent, més del que pensem.

    Encara que dur, el relat, l'adornes amb la teva poesia descriptiva, aquesta poesia sempre present en tu, que el fa més suau. Sense voler m'he trobat obrint la nevera i seien al sofà "ple de medalles"...
    M'ha agradat molt la frase que fas servir per descriure "fer-se fosc": "la nit ja fa estona que ha tancat la llum a les finestres".

    Una abraçada plena d'enveja positiva,

    Materile

  • En Marc té molts d'altres problemes a part de l'avorriment, pobre noi!

  • Relat presentat al Concurs ARC de Microrelats 2011. ARC A LA RÀDIO [Ofensiu]
    joandemataro | 08-02-2012

    La temàtica general del concurs duu per títol SENTIMENTS , i cada mes hi ha un subtema. Aquest és el quadre resum:
    Mes Tema

    Febrer 2012 Avorriment

    desitjo que us agradi

    abraçadetes
    joan

  • Molt ben descrit[Ofensiu]
    bloodymaruja | 05-02-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el relat. Com pots descriure tan bé un ambient, un personatge amb tan poques frases?.Realment , existeix molta gent que viu així, amb l'afany primordial de trajinar-se a algú o a alguna, sense més aspiracions.Una vida buida que em fa pena, encara que potser la gent com aquesta troben buida la meva de vida, és questió de valoracions. Una abraçadassa

  • literari[Ofensiu]
    berguedana | 05-02-2012 | Valoració: 10

    El teu relat és d'una exquisitesa absoluta tant en la forma com en el fons.
    berguedana

  • Goteig...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 05-02-2012 | Valoració: 10


    Es un relat que m'agrada molt Joan, sense ni proposar-t'ho semble que faci traslladar al lector a aquests 45 metres i escoltar el goteix que va caient i que pràcticament ompla la vida del protagonista.

    Trist, ple de sentiment, molt bo!

    Gemma

  • Gota a gota[Ofensiu]
    deòmises | 04-02-2012

    mot a mot, un relat que, malgrat la brevetat demanada, traspua l'apatia del protagonista. Un gran mèrit, Joan, que has assolit amb escreix.


    d.


    PS: No t'atreveixes a viatjar pel Minirepte27? Per si de cas, et deixo unenllaç directe...

  • Degotim,[Ofensiu]
    free sound | 04-02-2012 | Valoració: 10

    Degotam, les paraules van parlant.
    Magnífica prosa. La literatura i la cultura són germanes de la dignitat.
    I les gotes van caient, i les paraules somrient.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2090 Comentaris

348218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan